Tag Archive for Nespresso

Això no és un bloc sobre manualitats o DIY però…

Una de les pàgines web que més consultem els blocaires i que mai apareix en la nostra llista d’enllaços favorits és la plana de les estadístiques de visites al bloc. Jo a vegades la miro cada 10 minuts. És com veure créixer l’herba. Una de les dades que em dóna el wordpress és les paraules que han buscat els internautes per arribar al bloc. Oh sorpresa!, les cerques més populars són “manualitats Nespresso” i “collarets Nespresso” i tot per aquesta entrada dedicada a les càpsules de cafè. Decididament he equivocat el rumb: hauria de fer una bitàcola de manualitats, si en sabés fer alguna. De manera que jo, que enlloc de mans tinc urpes i que si necessito fer qualsevol tasca manual demano auxili als dos homes de la meva vida, em trobo escrivint una entrada sobre artesania d’estar per casa. Al cap i a la fi, s’ha de donar als lectors el que volen (o no).

La dada al meu full d’estadístiques no fa més que confirmar la febrada del DIY (Do It Yourself). Pràcticament sense baixar de la vorera de l’illa de cases on visc, puc fer classes de “costura de supervivència” a la rerebotiga de la merceria, aprendre patchwork a una botiga que va obrir no fa gaire o anar a la papereria a fer un taller d’scrapbooking, tècnica d’enganxar fotos, retalls i textos per fer àlbums, postals i d’altres objectes recordatoris (una moda curiosa com a reacció als àlbums de fotos digitals. Nostàlgia de l’analogia?). I això sense comptar els anuncis que trobo enganxats anunciant cursos de patronatge o de fer bosses. Fins i tot un cartell de la fira Creativa Barcelona que tindrà lloc del 10 al 13 de novembre a la Farga de l’Hospitalet amb exposició de materials i tallers “d’oci creatiu”.

Una dèria que resorgeix sempre que hi ha crisi. Encara que costi de creure o recordar va haver-hi una crisi abans que aquesta encara que menys virulenta. Aleshores a la meva mare li va donar per fer mitja i teixir-nos jerseis mentre jo em dedicava a fer collarets amb granadura que baixàvem a buscar a l’Antiga Casa Sala i altres botigues del carrer del Call. Les meves amigues i jo també fèiem polseres amb hams de pescar i amb tubs transparents comprats al Servei Estació que omplíem amb cotó fluix de colors i aigua tenyida.

Ara, l’Antiga Casa Sala segueix més viva i moderna que mai (fins i tot tenen botiga on line) tot i que li han sortit competidors a d’altres barris de la ciutat com ara Marudama a Gràcia o El Taller a l’Eixample. El lligam entre crisi i manualitats sembla obvi però no ho és tant. És clar que suposa un estalvi fer-se un mateix la vora dels pantalons o canviar-se la cremallera de la parka quan a La yaya Costurera, per exemple, costa 6 i 18 euros respectivament. Ara bé, fer-se una polsera amb petites matrioskes de ceràmica d’ El Taller a 1,2 euros la peça no és cap bicoca. En aquest cas, el gust pel DIY té més a veure amb la customització o personalització, una altra tendència en boga. Diguem que fer-se una quincalla amb accessoris d’el Taller o botigues similars s’assembla més a la filosofia de les exitoses polseres Pandora que a fer d’orfebre.

El que si que és cert, però, es que molts comencen a veure en la seva traça per les manualitats una sortida econòmica. Avui en dia no cal obrir una paradeta. N’hi ha prou amb el Facebook. També podeu vendre i comprar a través dels portals d’artesania Etsy o Artesanio o participar en fires com el Festivalet que enguany se celebrarà a la seu del FAD el tres i quatre de desembre.

Un altre motiu per llançar-se al DIY és la preocupació actual per l’ecologia i la pràctica de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar). D’aquí l’inesperat interès per les manualitats amb càpsules de Nespresso al meu bloc. Pels que esteu en aquesta onda, a Comparte tus ecoideas trobareu un fotimer de propostes. També s’associa el DIY a ideologies anticapitalistes i anticonsumistes la qual cosa té a veure més amb qui aprofita un tetrabrik per fer-se un portamonedes (verídic) que amb qui compra granadura al Festutú de Pedralbes Centre. Però el DIY ara mateix, més que una filosofia és un sector econòmic emergent. Si fins i tot la casa Alfa ha fet una campanya de màrqueting basada en un manifest DIY com es pot veure en aquest vídeo.

embedded by Embedded Video

Com a última o potser primera motivació pel DIY hi ha la satisfacció personal per la culminació de l’esforç manual, l’aprenentatge artesanal… Boniques sensacions que una maldestra com jo no ha experimentat mai. Però tampoc hi renuncio. A veure si un dia d’aquests em llenço i amb una bola de resina de morera, un filferro cola d’impacte i un escuradents em faig un penjoll de puta mare.

El dimoni a casa

Com cada any, la matinada del 6 de gener, els reis d’orient es van plantar a casa meva per deixar-hi regals. La majoria (nyè!) eren per la canalla però sobre la taula resplendia una cafetera Krups Essenza sistema Nespresso. Vade retro! El regal més dolçament emmetzinat per a un addicte a la cafeïna amb certa consciència ecològica. El sistema és perfecte: ràpid, senzill, i net (s’ha acabat el rastre de cafè mòlt pel marbre i del marro per l’aigüera). Però sobretot és infal·lible. El cafè sempre surt igual de bo. Bé, potser el fan més bo al Caracas del carrer Puigmartí i al teu bar preferit. La utopia de prendre a casa un cafè com el del bar es la que ens va portar al boom de les cafeteres exprés i ara al del cafè en càpsules. Però no ens enganyem; qui vulgui prendre un cafè com el del bar (d’alguns bars) que es posi les sabates i baixi al carrer. Això és un altra cosa. Bona, però diferent.

El problema, són les capsuletes virolades, tan mones elles. Què en fem? Abans per fer 30 cafès només llançàvem 10 grams de paper del embolcall del paquet i ara en canvi tenim 150 grams d’alumini en càpsules. No és estrany que ara mateix ocupin el número 1 de materials més usats per fer manualitats unint així dues tendències en auge: la consciència ecològica i el DIY (do it yourself). Tant serveixen per fer els guarniments de Nadal com aquells collarets horripilants que porten algunes senyores amb càpsules de Nespresso matxucades amb una mà de morter o similar. També hi ha qui en fa autèntiques filigranes com aquestes flors fetes per la dissenyadora Marisa Stinga, descoberta via Kireei.



Com que ecologia sempre rima amb economia a més d’estalviar residus també volia estalviar unes peles. Vaig trobar alguna alternativa més enllà del vídeo cutre que corre per youtube sobre com reutilitzar les pròpies càpsules de Nespresso. Vaig descobrir les Ne-cap, unes càpsules monodosi buides que es poden omplir del cafè que vulguem i s’usen amb les cafeteres Nespresso. Es poden comprar per Internet però també a ferreteries. 100 càpsules costen 9,95 € 100 càpsules. Si fem servir un cafè normalet a 2,50 € el paquet, la tassa de cafè surt a 0,11 euros. Una càpsula de Nespresso val el triple, 0,33 €. L’estalvi és considerable però cal tenir en compte el valor del temps que perdem omplint les Ne-cap de cafè i tapant-les. “Hi ha a qui li relaxa fer-ho”, afirma la noia que em va atendre a la ferreteria. Home, si és per això prefereixo anar a l’spa. L’altre motiu per comprar-les és la possibilitat de fer servir un cafè gourmet o un de comerç just però en canvi l’argument ecològic se’n va en orris doncs les Ne-cap són d’un sol ús.

Les Nesul(també en ferreteries) sí que són reutilitzables fins a quinze cafès per càpsula asseguren. El paquet de 20 surt a 13,75 així que és un sistema ecològic i encara més barat. estaria molt bé si no fos per un petit detall: amb les ditxoses Nesul gairebé em carrego la Krups. Després d’aquest episodi lamentable vaig jurar per John Malkovich que portaria les càpsules a reciclar a la pròpia botiga i mai més trairia a Nespresso, (mea culpa!).

Però… aquestes noves càpsules compatibles que Marcilla vendrà més barates i als súpers no les hauria de provar? Ni que fos per comentar-ho al blog.