Tag Archive for moda

La consumidora rebel canvia de casa (i de barri!)

Ja fa uns mesos que vaig canviar de casa i de barri. Per afrontar el trasbals vaig posar en pràctica el mètode de la Marie Kondo, fase 1. En resum, es tracta de llançar a la brossa tot el que no t’aporti alegria. Això sí, donant-li les gràcies pels serveis prestats tot fent una reverència a l’estil japonès. Segons la Kondo, els objectes tenen ànima i no és qüestió de ferir els seus sentiments.

Read more

Com vestir de forma sostenible, barata i amb estil en tres passos

L’altre dia vaig llegir l’article ¿Y si empezáramos por no comprar ahí? de José Antonio Pérez Leo al Diario.es. Arran de la notícia publicada per la BBC que revelava que refugiats siris són explotats fàbriques turques que produeixen per Zara i Mango , entre d’altres, l’autor feia la proposta que dóna títol a l’article. Cada dia ens arriben imatges i notícies que ens colpeixen i no sabem què fer amb elles. Ens aturem un moment, fem un comentari compungit o indignat i seguim endavant. El nostre estil de vida es basa en un sistema injust. Estem disposats a canviar-lo?

Read more

La consumidora rebel: Un vestit verd però no tant

Anys enrere comprar roba per mi era sinònim de llançar-se al carrer i recórrer mil i una botigues. Ara que sóc grandeta ja he deixat de creure que les compres són una activitat d’oci. O si més no, fer-ho d’aquesta forma tan poc slow. Ara dedico menys temps i diners a la moda i li demano més: ètica estètica, funcionalitat, qualitat, i a sobre que em quedi bé.

Heu sentit algun cop allò de què a l’hora de comprar les dones són recolectores i els homes caçadors? Bajanades!

Jo compro poca roba i la majoria de segona mà. Per adquirir-ne de nova he desenvolupat un mètode expeditiu.

Read more

Barcelona Ethical Fashion Fest i Renova la Roba: èxit de la moda sostenible

Aquest cap de setmana he assistit a dos esdeveniments de slow fashion: el Renova la roba, i el primer Barcelona Ethical Fashion Festival organitzat per l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona. A tots dos hi vaig trobar una gentada i això només poden ser bones notícies: sí, volem moda sostenible. Read more

La invasió dels clons

Darrerament ha resucitat el meu interès per la moda (deu ser cosa de la primavera) i navegat pels webs i blogs de la cosa com ara Trendencias o Rincón de moda, alucino amb l’alegria amb la que informen i recomanen comprar clons (deu ser cosa de la meva ingenuïtat). ¡Si fins i tot torbo un blog dedicat exclusiament als clons de Zara (Devil wears Zara). Clons, pels que no estiguin al cas, són directamente còpies de dissenys de marques reconegudes i cares, que es poden trobar a cadenes low cost.

Comentant-ho amb amics que es dediquen al disseny em corroboren que aquesta pràctica és mot habitual i que poca cosa poden fer contra aquesta forma encoberta de pirateria doncs si la rèplica es diferencia en un petítissim detall del original ja burla el copyright. Segons em diuen, a la darrera edición del Bread & Butter les mesures de seguretat per evitar les futures còpies o coincidències dels articles exposats eren duríssimes.

Llegeixo a Trendencias que Zara ha hagut de retirar les seves sandàlies clon de Balmain del mercat per problemes amb la firma francesa. La blocaire assegura que ja ha vist el clon a eBay per 456’90 euros quan el preu en botiga era de 90. Si la protecció del disseny sovint falla també falla la cultura del consumidor. Potser hauríem d’incorporar la creativitat com a valor a protegir pel tant proclamat consum responsable

Com a antídot a tant poca imaginació, els dissabte decideixo donar-me un bany de creativitat acudint al Merkafad. El Modafad, la branca d’imatge i moda del FAD (Foment de la Arts i el Diseny), és una plataforma de llançament per a joves talents del disseny de moda que Cada temporada organitza la passarel·la per a dissenyadors novells, Passafad i al dia següent el Merkafad on es poden comprar les creacions vistes el dia anterior. Tal com es feia ressó l’Avui, el president del Modafad, Chu Uroz, ha posat de manifest “l’absurd de qüestionar-nos una subvenció que no arriba mai, de 75.000 euros, per dur a terme tot el que fem, sense ànim de lucre, i, tot seguit, no tenir cap problema a l’hora de pagar desfilades (franceses, això sí) caríssimes” (referint-se al recent 080).

Ara ens trobem que tindrem dos certamens, el 080 i The Brandbery, que no sabem com casen, pagats amb diner públic per després escatimar les subvencions per impulsar nous dissenyadors. I mentre els consumidors buscant còpies barroeres d’articles de marca preu de saldo. Realment a algú li interessa fomentar el disseny i la innovació?

Sense ginebra, ni gel ni Bread & Butter

A la festa postdesfilada de Custo al Bread & Butter (B&B) es van acabar els glaçons i la ginebra, ben bé com si es tractés d’una gresca en un pis d’estudiants amb la diferència que no hi havia cap voluntari disposat a baixar a la benzinera comprar-ne. Va tocar aferrar-se al got i seguir la festa en un altre lloc. Ben bé com han fet els organitzadors del B&B.

Segons informava l’Avui, la penúltima edició el B&B va arrossegar 90.000 visitants (un 72% internacionals) i va deixar 100 milions d’euros a les arques urbanes. En canvi, en aquesta darrera, la dèria per venir de farra a Barcelona a una fira que més aviat semblava una rave eivissenca o el Sónar de dia ja ha anat de baixa. Els organitzadors ja s’ho deurien ensumar molt abans i se’n tornen a casa,

I ara què? En una entrevista que vaig fer a en Josep Abril per al Dossier Econòmic el 2005, el dissenyador deia que d’alguna manera s’havia d’aprofitar l’oportunitat del B&B per donar a conèixer la moda d’aquí i donar una empenta al sector. Proposava una plataforma a l’estil del Festival d’Anvers. Tres anys i mig de Bread&butter&Barcelona només han servit per engreixar el sector de l’hostaleria. Els de l’Ajuntament van de sobrats i diuen que aquí no passa res. Però si la moda ha marxat de Barcelona potser Barcelona deixarà d’estar de moda i fins i tot el turisme de xancleta, que és l’únic que han promogut, fotrà el camp.

Té nassos que el director de la cosa, Karl-Heinz Müller, ens hagi de dir “No ploris, Barcelona, aixeca’t i fes alguna cosa”. De moment se’ns han acabat els glaçons i la ginebra i ens hem quedat amb la tònica, una beguda que, sola, pocs se l’empassen.