Tag Archive for ecològic

La consumidora rebel canvia de casa (i de barri!)

Ja fa uns mesos que vaig canviar de casa i de barri. Per afrontar el trasbals vaig posar en pràctica el mètode de la Marie Kondo, fase 1. En resum, es tracta de llançar a la brossa tot el que no t’aporti alegria. Això sí, donant-li les gràcies pels serveis prestats tot fent una reverència a l’estil japonès. Segons la Kondo, els objectes tenen ànima i no és qüestió de ferir els seus sentiments.

Read more

La consumidora rebel en una cooperativa de consum ecològic

Aviat canviaré de casa i de barri i una de les coses que deixaré amb pena és La Garangola, la meva cooperativa de consum ecològic. Ja fa gairebé dos anys que m’hi vaig apuntar, temps suficient per fer balanç i explicar-vos la meva experiència per si us pot ser útil.

Read more

Camisetes-pancarta: el mitjà també hauria de ser el missatge

Ara que no parem de veure camisetes pancarteres exhibides sobretot per polítics i activistes, em pregunto quantes d’elles han estat fabricades de forma respectuosa, és a dir, són ecològiques i de comerç just o proximitat. No sóc massa aficionada a les consignes ni als missatges explícits en general ni en les samarretes en particular però a títol d’exemple tiro mà de les dues que tinc per casa: la de SOS Ensenyament Públic i la de la Via Lliure. Totes dues estan fetes a Bangla Desh.

Read more

La consumidora rebel: Un vestit verd però no tant

Anys enrere comprar roba per mi era sinònim de llançar-se al carrer i recórrer mil i una botigues. Ara que sóc grandeta ja he deixat de creure que les compres són una activitat d’oci. O si més no, fer-ho d’aquesta forma tan poc slow. Ara dedico menys temps i diners a la moda i li demano més: ètica estètica, funcionalitat, qualitat, i a sobre que em quedi bé.

Heu sentit algun cop allò de què a l’hora de comprar les dones són recolectores i els homes caçadors? Bajanades!

Jo compro poca roba i la majoria de segona mà. Per adquirir-ne de nova he desenvolupat un mètode expeditiu.

Read more

Ningú va dir que fos fàcil o la meva ratllada amb el consum

L’article Mi puta rallada con el consumo de Néstor Gándara a la revista Yorokobu m’ha fet riure i m’ha inspirat. L’autor explica les despeses i maldecaps que li comporta voler consumir de forma més sostenible. Amic, ningú va dir que fos fàcil. Qui ens ho hauria de posar fàcil? El govern, la UE? Mentre s’hi decideixen, la crua realitat és que per practicar el consum sostenible cal invertir-hi diners o temps o ambdues coses. Read more

La Consumidora rebel: luxes i idees sostenibles nadalencs

Malgrat les circumstàncie econòmiques, el Nadal encara es manté com a festival del consumisme. En aquest context, és possible un Nadal Slowcost? La realitat és que el Nadal sempre ha estat Slowcost: àpats amb aliments de proximitat i temporada (el gall de raça Prat, els torrons, les neules, el cava…), cuina d’aprofitament (canalons que es fan amb les sobres de l’escudella) i quatre regals només el dia de reis.

Com va passar el tió de cagar “avellanes i torrons” a convertir-se en un monstre que defeca barbies, consoles i andròmines a piles digne d’una fantasia de Miyazaki? Quan vam començar a pensar que endrapar un bon tiberi de marisc per festes era imprescindible? Per què vam començar a incorporar tota mena de tradicions alienes en la seva vessant més comercial, des del sopar de la nit de Nadal (que mai s’havia celebrat a cada nostra)  fins al Papa Noel, passant per l’amic invisible, el calendari d’advent i les calces vermelles per cap d’any?

fotoPotser tornar a celebrar el Nadal com en els temps de la mortadel·la sigui fer-ne un gra massa. En els temps que corren, ja practiquem l’austeritat forçada i voluntària i per Nadal no està de més un petit luxe. Però, què és un luxe? Malauradament avui en dia el que és bo, net, just i local és un luxe doncs surt més barat comprar aliments amb tòxics i roba fabricada per esclaus. I sí, el menjar saborós i els objectes bonics sempre seran un privilegi per a qui sàpiga gaudir-ne.

Durant la resta de l’any, quantes vegades diem que comprar ecològic és un luxe? Que la roba i els objectes fets per per artesans o dissenyadors locals són molt macos però no ens els podem permetre? Que ens agradaria molt trencar el cercle de compres a Ikea-Zara-Mercadona (per posar un exemple) i comprar al barri però no ens surt a compte (benzina i empentes incloses)? Potser ens podem donar un d’aquests luxes enlloc de llagostins portats de Xile o pinya tropical i d’altres aliments quilomètrics. Encara que el major privilegi en un Nadal Slowcost és regalar i regalar-nos temps. L’escriptor Hans Magnus Ezensberger ja va predir que els luxes del futur serien el temps, la tranquil·litat i poder escollir a què dediquem la nostra atenció.

A la xarxa he trobat un munt de recursos Slowcost per Nadal:

4933007492_2e59a11704Però més enllà de guarnir amb rotlles de paper de vàter, embolicar els reglas amb paper de diari o aprofitar les sobres de la pularda,  no està de més recordar que, malgrat les pressions, no és obligatori celebrar el Nadal ni celebrar-ho d’una determinada manera. Podem cuinar broxetes de seitán amb ximixurri  per a la família extensa, prendre brandy vora la llar de foc amb els amics o fugir a un lloc on no sàpiguen qui és Santa Claus. Per Nadal també som lliures de fer el que vulguem. Bon Nadal!

I tú, tens alguna idea o luxe sostenible nadalenc? Read more

Estiu slow a BCN amb criatura i poca pela

Per circumstàncies imprevistes, aquest estiu hem passat més temps a Barcelona que no ens pensàvem. Hi hem fet moltes coses amb la meva joia, entre elles, gaudir com a clients d’alguns locals ressenyats a slowBCN i conèixer algun de nou. Recullo algunes activitats infantils slow de l’estiu a la ciutat. Això, sí, sempre per poca pela. Read more