Tag Archive for Cosmètica Ecològica

La consumidora rebel en una cooperativa de consum ecològic

Aviat canviaré de casa i de barri i una de les coses que deixaré amb pena és La Garangola, la meva cooperativa de consum ecològic. Ja fa gairebé dos anys que m’hi vaig apuntar, temps suficient per fer balanç i explicar-vos la meva experiència per si us pot ser útil.

Read more

Cosmètica slow: productes naturals, Do IT Yourself i sentit comú

Si ja tenim slow food i slow fashion, ara també tenim la slow cosmétique o cosmètica slow. Un moviment que, com els seus germans, demanda productes que, sense deixar de complir la seva missió, siguin respectuosos amb les persones i el medi ambient sense . També reivindica el retorn a la senzillesa i el sentit comú en l’ús de cosmètics, un sector on marques i consumidors hem perdut l’oremus. Read more

La consumidora rebel: com combinar cosmètica natural i preus econòmics

Fa més de dos anys i mig vaig escriure, Cosmètica, ecològica, totes o cap, un article sobre les meves cabòries i contradiccions per intentar consumir cosmètics econòmics i naturals. La veritat és que aleshores feia servir productes o ecològics o barats però combinar totes dues opcions en un sol producte semblava missió impossible.

Al meu bany convivien el xampú bio Urterkam i la crema de Deliplus del Mercadona. Poc a poc he anat trobant la manera de usar cosmètics sense tòxics sense deixar-m’hi una pasta. Read more

Cosmètica ecològica, natural, barata… Totes o cap?

La compra de potingues se m’ha complicat molt darrerament. Abans anava a la perfumeria, al súper o la farmàcia i comprava el que em semblava, dins el meu pressupost, triant el producte que feia millor olor, o el que tenia la capsa més maca, o era de la marca més glamurosa, o m’havia recomanat una amiga. Però quan vaig ser mare es va començar a embolicar la troca. Abans ja havien començat les alertes sobre els components tòxics com ara aquest informe de Greenpeace, però encara pensava que d’alguna cosa s’havia de morir o que poca cosa podia fer.

Però quan tens un fill comences a mirar els ingredients de les farinetes i acabes mirant-te els del sabó. Al parc i a l’escola sempre hi han pares i mares ben documentats que tenen el detall d’informar-te sobre la porqueria que li estàs donant al teu nen doncs porta el component xxx que és fatal per la salut i el medi ambient. I com el teu fill és la teva joia, ja hi tens el sol al cap. I, és clar, si els sabons i xampús corrents són una bomba química pel teu fill també ho són per a tu. Potser ara tindries la pell de porcellana si enlloc de posar-te derivats del petroli t’haguessis rentat la cara amb aigua de la font? Aleshores et comences a informar i a replantejar-te la compra de cosmètics.

A Ecochic de Margaret Fenwick, llegeixo que els parabens (presents a les meves ampolles miraculoses Germinal) afecten el sistema reproductor i poden ser cancerigens. També pot ser-ho el formaldehid que també afecta el sistema immunològic però, compte!, no apareix amb aquest nom sinó com a Diazolidinyl Urea o Imizadolidinyl Urea (present al meu xampú Deliplús). La Guia de tòxics publicada per Alternativa Verda amb el suport de La Caixa i la Generalitat de Catalunya adverteix que el DMDM Hidoïna és un cancerigen provat (present al meu xampú Wella). El plom, reconegut neurotòxic segons Fenwick, es troba a la pasta de dents infantil Licor del Polo de la meva filla! Aaarggg! Aquests tòxics s’hi troben en quantitats molt petites, però si juntem els del xampú, més els del gel més els del desodorant, més els de la pasta de dents, utilitzats cada dia, durant anys… Annie Leonard, coneguda pel documental Història de les coses, ho explica molt bé en aquest vídeo.

embedded by Embedded Video

Aleshores, què hem de fer? Anar a comprar amb la llista de tòxics a la mà i repassar tots els ingredients de cada producte? No seria millor que els prohibissin directament? Mentre les autoritats competents s’ho pensen, el més segur és acudir a la cosmètica natural i ecològica. Però dir que un cosmètic és natural surt gratis; qualsevol fabricant ho pot posar a l’etiqueta i quedar-se tan ample. Per major seguretat, cal anar a buscar productes certificats per segells com Natrue, Soil Association o Ecocert. Natrue i Ecocert distingeixen entre cosmètics ecològics i naturals: tots dos han de tenir un 95% d’ingredients naturals, però als ecològics el 95% del components vegetals han de provenir de l’agricultura ecològica. A ningú no se li escapa, però, que comprar exclusivament cosmètics certificats, des del desodorant fins el pintallavis, surt el doble de car o més (si algú en coneix alguna marca econòmica, que me la digui, si us plau). Per acabar-ho d’adobar, avui en dia, la perfumeria de baix cost ofereix autèntiques temptacions: des de la línia Deliplús del Mercadona amb tònics i desmaquillants per poc més d’un euro, a la marca Essence, fabricada a Polònia i distribuïda per les perfumeries Bodybell, amb màscara de pestanyes per tres euros i pols compacta per tres amb 90. Si ens hem d’acabar intoxicant amb els cosmètics, com a mínim que ens costi barat.

I una, que és conscienciada però d’economia i voluntat dèbil, acaba sucumbint. Avui al meu bany conviu el xampú infantil Urtekram (danès i ecològic però que deixa el cabell un pèl ressec), el Sanex 0% (sense parabens però amb d’altres compostos químics), l’oli de rosa mosqueta o la crema facial Xepkhon, barata barata, amb packaging antiglamur, olor “peculiar”, parabens a dojo i magnífic resultat.

No és possible la cosmètica ecològica o natural barata? I tant! La solució és tornar a les receptes de la iaia: vinagre pel cabell, mascaretes de iogur i cogombre, rodanxes de patata per les bosses dels ulls. No és conya. És el que recomana la guia de tòxics d’Alternativa Verda. Tot és provar-ho. I si ho fas amb aliments ecològics, ja ho tens: cosmètica ecològica.

Ecologisme “papanatas” però no tant

Està clar que els consumidors cada vegada volem ficar-nos menys tòxics al cos. Hi han estudis seriosos, com el d’en Miquel Porta Serra, catedràtic de Salut Pública de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) i l’Universitat Autònoma de Barcelona que afirma que “el 100% de la població té compostos tòxics persistents a l’organisme”. És a dir que estem contaminats per dintre i ara comencem a donar-nos-en compte. D’altra banda, per bona o mala consciència, també volem reduir la ronya que llancem al medi ambient però sense reduir gaire el nostre consum, (no fotem!). De fet ja hi ha qui s’ha inventat una bonica paraula per designar al tipus de comprador amb consciència ecològica i amb prou pasta per tranquil·litzar-la omplint el carretó de productes bio. Es tracta d’scuppie, mot que em recorda a un gargall i a un model del moto.

Per alegria dels scuppies i del que volen ser-ho però no poden, Sara Lee va treure al mercat el gel de bany Sanex Zero %, un 3 en 1 que, en primer lloc, està lliure de parabens, colorants i altres ingredients químics (tot i que no porta cap certificat de cosmètica ecològica com NaTrue, per exemple). En segon lloc, porta la ecoetiqueta europea que s’atorga als productes que garanteixen la protecció del medi ambient al llarg de tot el seu cicle de vida. I per últim, és un producte ecològic low cost que el podem trobar tant al Veritas com al Carrefour. Per acabar-ho d’arrodonir, l’envàs es pot reomplir en recanvis que es venen en bosses.

Encantada amb mi mateixa per no haver llençat l’ampolla buida de gel, vaig baixar al súper a compar al recanvi de Sanex Zero%, però em vaig trobar amb una sorpresa. Tal com esperava, la bossa de recanvi (eco pack, li diuen) costa 1,69 euros mentre que l’ampolla valia 1,99. Però, ai carai, al recanvi hi han 500 ml. de gel i a l’envàs normal, 600. En l’eco pack, el gel surt a 3,38 euros el litre, mentre en ampolla nova en costa 3,32 (3,316 periòdic, per ser exacte). És a dir, qui vulgui ser més ecològic, ha de pagar més pel mateix producte.

Potser és que als senyors de Sara Lee els surt més car fabricar la bossa que l’ampolla? Potser han sentit a parlar de l’ecologisme “papanatas” i s’han pensat que som idiotes? Ah, però si aquests ja van ser multats pel Tribunal de Defensa de la competència per pactar amb Henkel, Colgate i Puig una pujada encoberta dels gels de bany del 15% canviant i reduint el format dels envasos. Diria que hi tenen la mà trencada.

Em sap greu, però l’ampolla buida de Sanex Zero% que jo havia guardat, va acabar a les escombraries. Al contenidor, groc, això sí.