La Consumidora rebel: luxes i idees sostenibles nadalencs

Malgrat les circumstàncie econòmiques, el Nadal encara es manté com a festival del consumisme. En aquest context, és possible un Nadal Slowcost? La realitat és que el Nadal sempre ha estat Slowcost: àpats amb aliments de proximitat i temporada (el gall de raça Prat, els torrons, les neules, el cava…), cuina d’aprofitament (canalons que es fan amb les sobres de l’escudella) i quatre regals només el dia de reis.

Com va passar el tió de cagar “avellanes i torrons” a convertir-se en un monstre que defeca barbies, consoles i andròmines a piles digne d’una fantasia de Miyazaki? Quan vam començar a pensar que endrapar un bon tiberi de marisc per festes era imprescindible? Per què vam començar a incorporar tota mena de tradicions alienes en la seva vessant més comercial, des del sopar de la nit de Nadal (que mai s’havia celebrat a cada nostra)  fins al Papa Noel, passant per l’amic invisible, el calendari d’advent i les calces vermelles per cap d’any?

fotoPotser tornar a celebrar el Nadal com en els temps de la mortadel·la sigui fer-ne un gra massa. En els temps que corren, ja practiquem l’austeritat forçada i voluntària i per Nadal no està de més un petit luxe. Però, què és un luxe? Malauradament avui en dia el que és bo, net, just i local és un luxe doncs surt més barat comprar aliments amb tòxics i roba fabricada per esclaus. I sí, el menjar saborós i els objectes bonics sempre seran un privilegi per a qui sàpiga gaudir-ne.

Durant la resta de l’any, quantes vegades diem que comprar ecològic és un luxe? Que la roba i els objectes fets per per artesans o dissenyadors locals són molt macos però no ens els podem permetre? Que ens agradaria molt trencar el cercle de compres a Ikea-Zara-Mercadona (per posar un exemple) i comprar al barri però no ens surt a compte (benzina i empentes incloses)? Potser ens podem donar un d’aquests luxes enlloc de llagostins portats de Xile o pinya tropical i d’altres aliments quilomètrics. Encara que el major privilegi en un Nadal Slowcost és regalar i regalar-nos temps. L’escriptor Hans Magnus Ezensberger ja va predir que els luxes del futur serien el temps, la tranquil·litat i poder escollir a què dediquem la nostra atenció.

A la xarxa he trobat un munt de recursos Slowcost per Nadal:

4933007492_2e59a11704Però més enllà de guarnir amb rotlles de paper de vàter, embolicar els reglas amb paper de diari o aprofitar les sobres de la pularda,  no està de més recordar que, malgrat les pressions, no és obligatori celebrar el Nadal ni celebrar-ho d’una determinada manera. Podem cuinar broxetes de seitán amb ximixurri  per a la família extensa, prendre brandy vora la llar de foc amb els amics o fugir a un lloc on no sàpiguen qui és Santa Claus. Per Nadal també som lliures de fer el que vulguem. Bon Nadal!

I tú, tens alguna idea o luxe sostenible nadalenc?

3 comments

  1. Estela Bayarri ha dit:

    Molt ben dit tot plegat. El Nadal és un dels moments de l’any quan es fa més evident la disbauxa que viu la nostra societat tan consumista, amb la combinació de la queixa per part de moltes persones, que van dient que no els agrada el Nadal, però que s’ha de fer, i que s’han de gastar tants diners en àpats i regals, etc. Sembla mentida que només algunes persones puguin sortir-se’n de tot això, veure-ho des de fora i adonar-se’n que és realment una bogeria sense sentit.

    D’aquesta follia i excés en parlo sovint però en un àmbit concret, que és el de l’alimentació. També estem immersos en una societat de consum desfermat, on ja no es mengen aliments reals, on es menja molta quantitat però completament buit de contingut nutritiu, i així va degenerant la salut de les persones, sota formes de sobrepès, malalties cardiovasculars, diabetis, depressions, estrès i un llarguíssim etcètera.

    Tant de bo articles com el vostre i webs on treballem per difondre aquestes idees slow, sostenibles, minimalistes, d’alimentació i salut natural, vagin arribant a més persones i la gent comenci a despertar d’un somni il·lusori que dura massa anys.

    • Imma Tortajada ha dit:

      Gràcies Estela. Llegint el teu comentari he pensat que canviar alguns dels nostres hàbits alimentaris i de consum podria ser un bon propòsit per començar l’any nou. No creieu?

  2. LAURA DE MANUEL ha dit:

    Cuanta verdad!!!! ojalá ante tanto exceso, en sentido bien amplio, pongamos más “seny” y más empatía en todas nuestras actitudes diarias…

    Una abraçada 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *