El que valen les nostres escombraries

Quan era una nena, estiuejava en una urbanització ran de mar. Més enllà de la platja, els jardins i les piscines, els camps i les muntanyes quedaven lluny així que, enlloc d’anar a buscar cargols, un estiu vam agafar afició a recollir ampolles buides de vidre escampades per les pinedes i la sorra. Per aquells envasos buits ens donaven un dineret al supermercat La Pava. No recordo quan.

L’altra nit vaig anar a passejar vora mar. La platja de la Barceloneta estava sembrada de rotllanes de joves i d’ampolles de plàstic i llaunes de beguda abandonades al ras tot esperant que alguna ànima caritativa o els serveis de neteja se les emportés. Vaig enfilar el camí a casa pensant que la gent segueix igual de porca que sempre i que, amb la crisi que hi ha, si donessin uns cèntims per cada envàs, darrere de cada individu que ven llaunes i ampolles, hi hauria un altre recollint-les tal com ja passa amb el paper. L’altre dia vaig baixar el paper al contenidor blau justament quan es va parar una furgoneta al costat, en va baixar un home i s’hi va ficar dins. Vaig anar llençant la paperassa a l’home dins del contenidor que la recollia i la passava a la furgoneta. No sé si definir-ho com un cicle de reciclatge perfecte o una surrealista estampa de crisi.

Per casualitat o per física quàntica pocs dies després, just davant de casa meva va aparèixer una furgoneta que recollia llaunes i ampolles de plàstic buides a canvi de 5 cèntims. Es tractava de la furgoneta de Retorna, una iniciativa impulsada per diverses ONGs i entitats que promou el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), és a dir, el que fèiem fa anys: retornar l’envàs buit al botiguer perquè ens en reemborsés el preu. Segons em van explicar, aquest sistema ja està implantat a diversos països amb molt d’èxit. Aquí, amb el sistema actual no s’arriba ni al 50% de recuperació del plàstic. Per contra, els països escandinaus tenen xifres de recuperació entre el 80 i el 95%.

Actualment, els ajuntaments de l’Area Metropolitana de Barcelona expedeixen un carnet de deixalleria a tothom que el demana per poder obtenir reduccions en la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR ) que ens cobren en el rebut de l’aigua. Cada cop que l’usuari del carnet va a portar brossa al punt verd o a la deixalleria es comptabilitza a través de la targeta. Tant és si portes una pila usada de 1,5 volts que un sac de ferralla. Amb dos usos de la deixalleria obtens un descompte de l’1%; amb tres usos, un descompte del 2%; i així fins a quinze vegades o més en què el descompte és del 14%, el màxim al qual es pot arribar.

En el meu cas, després de fer més viatges que un tonto al punt verd, aquest 14% es concretarà en 3,82 euros de descompte sobre els 27,3 que em cobren de taxa metropolitana de tractament de residus en el rebut de l’aigua. Tenint en compte que em giren quatre rebuts a l’any seran 15, 28 euros a l’any. Si per obtenir aquest descompte he hagut de fer un mínim de 15 visites al punt verd, em surt que rebo un euro per cada viatge.

Home, com a compensació és una mica magra. Que sí, que ho fem molt de gust això de mantenir cinc galledes diferents i d’anar fent viatgets ara al contenidor groc, ara al blau, ara al punt verd perquè l’Ajuntament es tregui uns calers amb les nostres deixalles, però ens agradaria veure’n algun duro més, o algun duro menys en la factura de l’aigua. Si més no, seria un detall que el consistori ens expliqués concretament que en fa dels diners que en treu de la nostra brossa o fins i tot ens preguntés què fer amb ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *