Publicar a l’era digital

Si el Si l’altre dia parlava aquí sobre llegir al segle XXI, l’era digital o com vulgueu dir-li a l’època que vivim, avui volia parlar sobre escriure i, més concretament, publicar. L’autoedició no és res de nou però avui en dia està a l’abast de tothom gràcies a plataformes d’autoedició digital gratuïta com ara, Lulu o Bubok. El difícil segueix sent vendre llibres, i que te’ls llegeixin, encara més.

Per informar-me sobre el tema truco a l’Ignacio Lloret, el meu amic escriptor (sempre se n’ha de tenir un, al igual que un de metge o d’advocat). L’Ignacio viu a Navarra però avui, mentre parlem, es troba a Tenerife mirant l’oceà. Jo també miro el mar des de la terrassa o, si més no, la part de mar que em deixa veure l’edifici de l’Institut de Recerca Biomèdica. L’experiència de l’Ignacio amb l’autoedició digital ha estat una enredada. El 2009, va publicar la novel·la El regreso de Albin, en format electrònic a través de l’empresa navarresa Leer-e. L’editorial no va signar cap contracte amb ell, no va fer cap presentació del llibre tal com s’havia compromès, ni mai li ha fet cap liquidació ni li ha donat un duro pels exemplars venuts. Ara, aquesta novel·la es pot comprar per Internet a tot arreu (Casa del Libro, Barnes & Noble, iTunes… ) però gairebé ningú s’ha assabentat de la seva existència. Per contra, el seu recull de relats Monocotiledóneas, publicat un any abans en paper en una editorial convencional, va tenir força ressò a Navarra i alguns amics i coneguts de Barcelona ens vam quedar sense poder comprar-lo. Ara ja no el podem adquirir enlloc degut a la vertiginosa rotació d’estocs que practiquen les llibreries davant l’allau de novetats editorials. L’Ignacio ha decidit coeditar la seva propera novel·la, Tu alma en la orilla, amb l’editorial bilbaïna Ediciones Beta. “Em costarà uns diners però no vull anar al darrere de les editorials”, assegura. L’Ignacio presentarà la novel·la a l’abril en una llibreria de Barcelona. A banda, vol corresponsabilitzar-se de promocionar-la per la xarxa.

Com a exemple de fenomen de màrqueting “yo me lo guiso, yo me lo como” tenim la novel·la Un hombre de pago de Neus Arqués. L’autora la va coeditar tipa que els agents literaris i les editorials la menystinguessin (“té poca substància”, “és massa comercial” (!?) ). Com a experta en màrqueting digital (amb això es guanya la vida) la promoció va córrer del seu compte i de quina manera! A través del bloc del llibre i de referències en d’altres bitàcoles va promoure un debat virtual i l’interès per la seva novel·la es va començar a estendre per Internet (pensem que estem parlant d’una obra publicada al 2005, quan pràcticament no existien les xarxes socials). De la xarxa va saltar a la premsa impresa incloent una entrevista a l’ansiada contra de La Vanguardia, la millor pàgina per vendre llibres, segons Arqués. I d’aquí a l’èxit: se’n van esgotar tots els exemplars de Un hombre de pago però l‘Editorial Umbriel la va reeditar i la novel·la va ser traduïda al portuguès i al rus. La carrera mediàtica de la Neus Arqués va arribar a la televisió i va culminar en ser entrevistada pel showman Boris Izaguirre. Arran de la experiència amb Un hombre de pago, Neus Arqués va escriure Marketing para escritores.

Però el gran heroi de la llibertat total per escriure i publicar i de la difusió cultural té un nom: Hernán Casciari. El vaig descobrir com a autor del bloc sobre sèries de televisió Espoiler, del qual ja en vaig parlar aquí. L’abril de l’any passat vaig entrar a Espoiler i em vaig trobar amb la sorpresa del comiat de Casciari per dedicar-se en exclusiva al seu projecte personal: Orsai. Orsai és una revista sense publicitat i amb la millor qualitat gràfica possible. La versió digital és gratuïta i la versió en paper es pot comprar sota demanda. Més de 10.000 persones van comprar el primer número. Després d’un any, Orsai no només és una revista, sinó també una editorial de llibres i un bar a Buenos Aires. Casciari publica el que li dóna la gana de forma gratuïta i digital perquè els lectors facin amb aquest contingut el que vulguin. La versió en paper la ven sense intermediaris, ni editorials ni distribuïdores. La seva filosofia és que els diversos suports no es resten lectors sinó que en sumen. Si a algú li agrada la teva obra que has penjat a Internet, voldrà tenir-la impresa. Això, si més no, és cert per la legió de fans de Casciari. Ell ho explica gairebé com si fos una faula moral en aquest vídeo.

embedded by Embedded Video

Gràcies a Internet només cal empenta i feina ben feta per treure una bona revista digital, estalviant-se els costos d’impressió i distribució que, com no, sempre són molt més alts que la feina d’escriptors, dissenyadors, fotògrafs i il·lustradors. Així han sorgit iniciatives interessants en el seu gènere com ara Kireei (decoració, manualitats, artesania…) Atelier (una revista de moda diferent) o El Bombín Cuadrado (publicació cultural ). Kireei ja s’ha començat a publicar en paper i El Bombín Cuadrado ho farà l’any vinent. I és que amb la crisi que hi ha i amb Internet com a plataforma i banc de proves, a qui se li acudiria treure una revista nova a quiosc sense tenir al darrere un important grup mediàtic o recursos suficients per fer una gran campanya de comunicació?

6 comments

  1. Neus Arqués ha dit:

    Gràcies, Imma, per la referència i també per posar la meva experiència en context.
    El sector editorial està en estat magmàtic: encara veurem moltes novetats i ens endurem alguna sorpresa!

  2. Imma Tortajada Imma Tortajada ha dit:

    Neus, tu sempre atenta a la xarxa! Espero impacient les novetats del món editorial. Potser tu ens en donaràs alguna…

  3. Judith ha dit:

    Fantastic post ! en prenc bona nota per al meu primer llibre !
    estem en contacte,
    Judith

  4. Vicenç ha dit:

    Fascinant l’història del projecte Orsai, no la coneixia.

  5. Ignacio Lloret ha dit:

    Gracias por mencionar mis libros, Inma, y también por advertir a tus lectores de las malas artes de editores como los de leer-e.
    Apostemos por una relación directa entre autor y lector.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *