Vull un part Flex!

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=yrDfPHJ28dE]Darrerament han coincidit dos espots televisius amb parts reals. Un és el de la Coca-Cola, que ens mostra una dona en llitera i tocada amb casquet de plàstic entrant a quiròfan on un exècit de bates verdes l’esperen per extraure-li la criatura. L’altre és el de Flex, on veiem una dona parint sense cap escarafall al llit de casa seva ajudada pel seu marit i una llevadora i acompanyada també pel seu fill gran en una atmosfera de relax i bon rollo pròpia d’anunci d’IKEA

En l’imaginari col·lectiu de la majoria dels catalans i espanyols menors de setanta anys, el part és representa com una intervenció hospitalària tal com el mostra l’espot de coca-cola encara que avui en dia en molts hospitals les coses no funcionen de forma tan hipermecalitzada. A l’Estat només un 1% dels naixements són domiciliaris per això mateix, per a una part important dels telespectadors, les imatges de l’espot de Flex són xocants i fins i tot desagradables. Resulta, si més no, curiós que hi hagi gent que consideri infantar i alletar com a actes obscens o els comparin amb pixar i defecar, tal com es desprèn dels cibercomentaris a certes notícies o a anuncis com aquest.

Tanmateix la voluntat de tenir un part natural a casa o l’hospital o senzillament menys medicalitzat i més humà i respectuós amb mare i fill és una tendència creixent al nostre país. A Holanda, al voltant d’un 30% dels parts són domiciliaris. Al Regne Unit, ja més de 600.000 les dones que cada any trien parir a casa. Tal com recorden al Blog Alternativo, a Espanya va ser l’article de Rosa Montero “El desastre de parir”, el 2006, el que va obrir el debat de si les pràctiques obstètriques als hospitals espanyols eren les més adequades. El curtmetratge “Por tu bien” de Iciar Bollain i el documental “De parto” de TVE també van contribuir a que algunes dones es replantegessin la manera en què volien parir. Des d’aleshores l’Adminsitració ha pres mesures per facilitar el part natural als hospitals. A Catalunya, l’any passat es va doblar la demanda de parts naturals.

Els de Flex i Sra. Rushmore, una agència de publicitat sovint trencadora, han apostat per l’emoció primària d’un part sense intervenció mèdica i alhora per una tendència social emergent. No sé si hauran connectat amb un públic majoritari (tot i que em consta que des de forum com Crianza Natural s’han mobilitzat per felicitar-los però el que és segur és que han aconseguit és que es parli del espot. Si més no, a internet.

Si Flex va popularritzar l’expressió “Hoy me siento Flex” ara les embarassades que desitgin un part natural i, sobretot, tan tan senzill, netet i discret com el de l’anunci de matalasssos podrien dir “Vull un part Flex”. I qui no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *