Nostàlgia de l’analogia

La setmana passada vam poder veure al Centre d’Arts Santa Mònica l’exposició Imperfect as they are, (el nom ho diu tot) sobre filmacions fetes per diversos artistes amb la Harinezumi. La Harinezumi ha estat la joguina de l’estiu passat de l’Olívia, la meva companya de fatigues. Es tracta d’una càmara minúscula, amb aspecte d’analògica i d’escasses prestacions. El seu distribuidor oficial assegura que fa fotos com les de les velles càmeres pocket i pel·lícules si fossin filmades en super 8. L’invent ha estat fabricat per la companyia PowerShovel, una petita empresa japonesa que es dedica a produir càmeres analògiques, llibres de fotografia i CDs de música inclassificable. Les edicions són limitades. Ara mateix si en vols una t’has d’esperar, si no és que la compres per eBay, tal com va fer l’Olívia.

Una altra càmera de culte és la Polaroid. El febrer de 2008 Polaroid va deixar de fabricar pel·lícules instantànies arruïnada pel triomf de la fotografia digital. Però tot just tancar la paradeta van començar a sortir fanàtics de la Polaroid de sota les pedres que els pregaven que no pleguessin fins i tot amb l’inevitable grup de Facebook. Poc més de dos anys després, la iniciativa The Impossible Project, torna a treure al mercat els rodets Polaroid així com alguna càmara en sèrie limitada com la magnifica nova versió de la Polaroid 600 dissenyada per Paul Giambarba, un dels responsables del disseny de la marca Polaroid. A més han obert una botiga i espai d’exposicions a Nova York. Els de Polaroid també van prendre nota de la sobtada nostàlgia per les instantànies i acaben de llençar la Polaroid 300, una reinvenció digital dels antics models però bastant més lletja i gens cool. Es veu que hi ha Lady Gaga, pel mig.

Crec que la dèria per les imatges analògiques exquisitament imperfectes fetes amb càmeres bàsiques va començar fa uns anys amb l’auge de la lomografia. Jo mateixa em vaig comprar una Action Sampler amb resultats penosos. Ara he descobert que ja hi han aplicacions que donen efecte lomo a les fotos fetes amb un smartphone (potser d’aquí a uns anys trobarem deliciosament defectuoses les cutre-fotos fetes amb el mòbil?). Així es perd, però, la suposada gràcia de pagar una pasta per revelar rodets de fotos infumables en la majoria dels casos.

És cert, que les fotos analògiques, com els vinils, tenen una qualitat, una calidesa especial que es perd amb la digitalització. Que l’abús del photoshop ens ha fet avorrir una suposada idea de la perfecció. Que un artista pot fer fotos magnífiques amb màquines senzilles, fins i tot amb una càmera obscura (sí, com aquelles dels experiments d’òptica del cole). Lla popularització de la fotografia digital i el programes de retoc fotogràfic han fet que tot cristo es cregui que pot fer fotos professionals. Ara, amb aquestes càmeres rudimentàries però glamuroses, potser ens pensem que qualsevol, sense tenir-ne ni idea, pot captar imatges artístiques. I no.

4 comments

  1. Jordi ha dit:

    Genial Imma, et felicito!
    Finalment trobo algú que gosa dir quatre veritats sobre la fotografia mal anomenada “analògica” versus la digital.
    Sóc fotògraf i col·leccionista de càmeres antigues, partidari de la fotografia tradicional per la qualitat dels resultats quan es treballa bé, tot i que reconec que la digital ha millorat molt.
    Com a professional, m’ha afectat molt això que dius…”la fotografia digital i el programes de retoc fotogràfic han fet que tot cristo es cregui que pot fer fotos professionals”. He perdut alguns dels clients més exigents perquè es van comprar una digital i ara es fan ells mateixos la feina.
    Si t’interessa el tema, pots veure la meva col·lecció a http://lesmevescameres.blogspot.com . Estic utilitzant-les per fer fotos, malgrat les dificultats per trobar pel·lícula.
    Jordi

    • Imma Tortajada Imma Tortajada ha dit:

      Gràcies Joan pel teu comentari. Jo treballo coordinant revistes i no et pots imaginar quines fotos rebo a vegades per a publicar. Quan comentes que no tenen prou qualitat sovint et contesten “ah, però no la podeu retocar amb el Photoshop?” L’eina de vareta màgica del photoshop potser pot fer màgia però no miracles. Sap greu que no se sàpiga apreciar la feina ben feta per un fotògraf professional.

      He entrat en el teu blog i m’ha fer molta gràcia veure que tens una Zeiss Ikon, la càmera que durant gairebé tres dècades va fer servir el meu pare per retratar la família i que sempre deia que era boníssima. Crec que encara la té per casa. Enhorabona per la col·lecció!

  2. […] objectes recordatoris (una moda curiosa com a reacció als àlbums de fotos digitals. Nostàlgia de l’analogia?). I això sense comptar els anuncis que trobo enganxats anunciant cursos de patronatge o de fer […]

  3. […] objectes recordatoris. Una moda curiosa com a reacció als àlbums de fotos digitals (nostàlgia de l’analogia?). I això sense comptar els anuncis que trobo enganxats anunciant cursos de patronatge o de fer […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *