Massa pobra per comprar barat? No! Faig slow fashion

En un capítol de la magnífica sèrie Porca Misèria, el personatge interpretat per Julio Manrique deia que el seu pare mort només li havia deixat aquesta frase “som massa pobres per comprar barat”. I això és el que penso quan per fi em decideixo a emprendre joiosa la tasca depriment del canvi d’armari. Recupero un polo Lacoste vermell “de tota la vida” intacte. A l’interior conserva unes inicials que la meva mare hi va brodar (res d’etiquetes que s’enganxen amb planxa) quan la meva germana va marxar de colònies, allà pel Pleistocè. En canvi, algunes samarretes de baix cost que vaig comprar fa quatre dies ja estan fetes un moc. Em sap greu perquè m’agradaven i les hauré de llançar abans que me n’hagi cansat. Només a mi se m’acut comprar una samarreta bàsica negra en una franquícia de quatre rals esperant que duri.

En aquest article de Faircompanies, expliquen com Zara, Mango, H&M o Primark no canvien les temporades 2 vegades a l’any, ni tan sols 4 vegades per any, sinó unes 15 vegades o fins i tot més, en alguns casos. Qualsevol que hagi anat a comprar a Zara sap que cada dos per tres hi ha roba nova i que cal afanyar-se si hi ha alguna peça que t’agradi. Les compradores més expertes fins i tot saben quins dies arriben les noves remeses. Justament l’acceleració i abaratiment del procés de producció i distribució és la clau del seu èxit. Les peces de roba barates i en constant renovació desfermen la febre compradora dels clients que volen anar a l’ultimíssima moda. Segons afirma la investigadora i consultora sobre moda Kate Fletcher en l’esmentat article, al Regne Unit entre 2003 i 2007 les peces de roba es van abaratir un 10%. i la gent va augmentar la compra de roba en un terç.

I com poden fer peces tan barates?, em pregunto com si acabés de baixar de la figuera. Les etiquetes made in Bangladesh o Vietnam parlen per si soles tot i que s’ha de dir que no només les firmes de baix cost treballen en aquests països. Però a més, el grup Inditex i d’altres sovint no s’escarracen gaire amb el disseny. Són famosos els clons de models d’alta gamma tal com vaig explicar en aquest post. D’altra banda, Greenpeace, al seu informe Dirty Laundry, denuncia l’ús de components contaminants prohibits a la UE per part de marques conegudes per tots a les sevs fàbriques del tercer món.

Contra aquesta dèria per consumir moda de saldo ja fa uns anys va sorgir el moviment slow fashion. Carlotta Cataldi ens explica en aquest article de Ma Ka Green i també en el seu bloc en què consisteix. En definitiva es tracta de millorar la qualitat de vida de qui consumeix roba i de qui la fabrica comprant menys roba i de més qualitat, de teixits ecològics o naturals, de comerç just o feta per dissenyadors locals.

Em quedo també amb els consells de Cataldi (i algun més que hi he afegit) per frenar el tsunami de roba malaguanyada que va a parar als contenidors . Actituds que, fins i tot, comencen a estar de moda.

  • Comprar roba més clàssica i de qualitat, feta per durar.
  • Comprar roba vintage. El bloc Barcelona Vintage pot ser una bona guia.
  • Arreglar-se la roba o fins i tot fer-nos-la nosaltres mateixos. La dèria del DIY (Do It Yourself) s’esten i proliferen les classes de costura per arreu.
  • Intercanviar-se roba amb familiars, amics i coneguts. Ja no ens ha de fer vergonya donar o rebre roba. No som pobres, per favor, som slow!
  • Apostar per dissenyadors locals. Per gaudir de la creativitat i bona feina de joves emprenedors locals només cal donar-se una volta per Gràcia o el Born.
  • Fer-se minimalista, tal com proposa Valentina Thörner amb el projecte 3 mesos amb 33 peces de roba. Tot i que si volem una lliçó de minimalisme i imaginació mireu què es pot fer amb un únic vestit negre durant un any. (Es desconeix, però, el cost en complements).

embedded by Embedded Video

  • I si no ens podem resistir al low cost, H&M s’ ha apuntat al carro ecològic i ha presentat aquest any la Conscious Collection.

Qué bé! Ara ja no sóc massa pobra per comprar barat (i per comprar car), ara sóc una slow fashionista.

5 comments

  1. Covadonga ha dit:

    Excelente articulo.

    Ante un aumento de peso que se resiste a cualquier clase de dieta recupere de mi armario con un entusiasmo desmedido mi ropa premama. Me pregunto si es esta una aptitud slow fashion.

  2. […] Ara el downshifting ja no el fem sinó que ens el fan, el fet de tenir una feia ja és prou motiu per sentir-se happy i decreixem les compres sense seguir a Serge Latocuhe ni saber qui és. L’austeritat per a molts no és opció sinó obligació. Tanmateix és un bon moment per extraure’n alguna lliçó que ens serveixi per quan torni la bonança econòmica (perquè hi tornarà, no?). Més enllà de l’estalvi basat en la preferència per marques blanques, la recerca d’outlets i la captura de saldos diversos que la gent es xerra per la xarxa, jo m’inclino pel minimalisme. És més depriment empatxar-se de rampoines de baratillo que no comprar res. Serge Latouche diu que els tres pilars del capitalisme són la publicitat, l’obsolescència programada (hi ha un bonic documental al respecte) i el crèdit. De crèdit ja no ens en donen però val la penar destriar el que realment necessitem comprar i mirar que sigui de bona qualitat. Som massa pobres per comprar barat com ja vaig dir aquí. […]

  3. […] Ara el downshifting ja no el fem sinó que ens el fan, el fet de tenir una feia ja és prou motiu per sentir-se happy i decreixem les compres sense seguir a Serge Latocuhe ni saber qui és. L’austeritat per a molts no és opció sinó obligació. Tanmateix és un bon moment per extraure’n alguna lliçó que ens serveixi per quan torni la bonança econòmica (perquè hi tornarà, no?). Més enllà de l’estalvi basat en la preferència per marques blanques, la recerca d’outlets i la captura de saldos diversos que la gent es xerra per la xarxa, jo m’inclino pel minimalisme. És més depriment empatxar-se de rampoines de baratillo que no comprar res. Serge Latouche diu que els tres pilars del capitalisme són la publicitat, l’obsolescència programada (hi ha un bonic documental al respecte) i el crèdit. De crèdit ja no ens en donen però val la penar destriar el que realment necessitem comprar i mirar que sigui de bona qualitat. Som massa pobres per comprar barat com ja vaig dir aquí. […]

  4. […] del bloc Sostenibilidad y Minimalismo i del projecte 333 que ja vaig comentar en aquest post sobre slow fashion. També hi participa Gema Gómez, dissenyadora, fundadora i ànima de la plataforma Slow Fashion […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *