Llegir o eLlegir: Llibres i lectura en l’era digital

Ja n’hi ha prou. Ahir vaig donar un cop a la taula tipa de veure la meva llibreria feta un desgavell, de què les visites no poguessin agafar un llibre sense quedar-se enganxats a la ronya dels prestatges. Se’m van fer les dues de la matinada endreçant-la i avui m’he llevat cruixida i amb mal de cap. Putos llibres. I encara no he acabat la feina!

Me’n ric recordant com la meva dèria lectora em provocava deliris on imaginava la gran biblioteca que tindria en una ( lògicament) enorme casa, o (rebaixant les expectatives) els metres i metres de lleixes carregades de volums que folrarien el meu encantador piset. Per sort, la meva economia sempre raquítica ha moderat les compres compulsives de llibres. Per desgràcia, s’ha redirigit massa sovint a les edicions de baratillo i als saldos de triar i remenar.

Fa uns anys vaig veure la llum gràcies a la pel·lícula Roma d’Adolfo Aristarain. En ella, un jove es presenta a casa d’un escriptor per treballar-hi com a assistent. El noi queda parat de què un literat de renom tingui una llibreria minsa i aquest li explica que és més que suficient per albergar els llibres que val la pena llegir. Com la llibreria en qüestió era, si fa o no fa, com la meva, vaig decidir que no n’ampliaria mai el tamany i que per encabir nous llibres me n’hauria de anar desfent de rampoines: llibres dolents, duplicats, malmesos o cutres. I en això estic. Fent la tria. Ja veuré si els porto al punt d’intercanvi de llibres de la Sagrada Família o els allibero tot fent bookcrossing. Podria anunciar aquí on els deixo, tal com fa Joan de Segarra. L’escriptor sovint abandona llibres a la font de la Caputxeta de Passeig Sant Joan i ho avisa prèviament a la seva columna dominical a La Vanguardia. Es veu que aleshores hi ha una munió de gent que l’espera. Alguns llibres m’encantaria cremar-los com feia el detectiu Carvalho de Vázquez Montalbán.

El temps i la tecnologia també han acabat per recolzar el meu nou minimalisme llibrer. Sabem del cert que tots anirem a parar al llibre digital com hem anat a parar a tots els avenços tecnològics (encara queda algú que no vol telèfon mòbil?). Segons dades del informe Panel del llibre elaborat per GFK presentat a la fira de continguts digitals, FICOD, a Espanya ja hi han més de 440.000 lectors electrònics, xifra prou destacada en comparació amb altres països europeus. Del fetitxisme del llibre passem doncs al fetitxisme dels gadgets lectors. La compra de continguts és una altra cosa. L’any 2011, es vendran al voltant de 190.000 eBooks al nostre país i en canvi les vendes de dispositius de lectura electrònics (eReaders) arribaran a les 280.000 unitats a Espanya aquest any. Així, per cada aparell venut en 2011, no s’ha comprat ni tan sols un eBook. Cap sorpresa. Sempre s’han venut més llibres que no pas es llegeixen. Amb el gadget a la mà, que és el que mola, per què gastar-se les peles en llibres?

Sobretot tenint en compte la gran quantitat de continguts gratis que circulen per la xarxa de manera legal i il·legal. A pàgines com LeerGratis proporcionen informació de llibres que es poden descarregar gratuïtament a la xarxa. Ja existeix també 24symbols, l’anomenat Spotify del llibres, per llegir-los en streaming. Mentre, les diverses iniciatives comercial d’ebooks s’afanyen per seduir els lectors: Amazon, que des de fa uns mesos opera a Espanya, ofereix el servei @autor per poder comunicar-te amb els teus autors preferits i aviat traurà la tableta Kindle Fire. Apple també ha obert la paradeta virtual de llibres a Espanya compatibles amb tots els seus dispositius i (ipad, iphone, iPod touch) Casa del Libro no s’acovardeix davant aquests gegants i llança la llibreria virtual on venen també el seu propi eReader, Tagus, a preu de cost.

Fa un parell d’anys em van regalar un lector electrònic però em va semblar tan antipàtic llegir-hi que el vaig canviar per unes botes negres de taló i canya alta. No va ser un adéu per sempre, només un temps d’espera perquè la tecnologia millorés i els dispositius s’anessin fent més amables. Sí que començo a dir adéu a una forma de llegir, a la lectura atenta i concentrada que, n’estic convençuda, només ens pot donar el paper. Sóc d’aquelles que si vull assimilar bé un article aliè o un corregir-ne un de propi l’he d’imprimir. Potser anem cap a una societat amb Trastorn de Dèficit d’Atenció col·lectiu, llegint sempre en diagonal i saltant de vincle a vincle sense aturar-se a reposar-hi en cap? També és veritat que lectors solitaris qualificats de rarets per amics i coneguts ja no se’n senten tant gràcies a la xarxa i a clubs de lectura virtuals com ara The Copia o, en l’àmbit català, Què llegeixes?

Mentre vaig fent la pila de llibres a abandonar. Ja he anat al punt d’intercanvi per informar-me de l’horari i enlloc de deixar cap llibre me n’he endut tres.

2 comments

  1. […] l’altre dia parlava aquí sobre llegir al segle XXI, l’era digital o com vulgueu dir-li a l’època que vivim, […]

  2. […] l’altre dia parlava aquí sobre llegir al segle XXI, l’era digital o com vulgueu dir-li a l’època que vivim, […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *