La tradició de Carlota Rodés, sòcia fundadora de Carlota’s

Foto de Roger Castellón

Per a Carlota i Elena Rodés les seves galetes són com la magdalena de Proust; en mossegar-les, reviuen els dies d’advent en què mares i filles preparaven galetes per regalar-les al Nadal; però també les primeres que Carlota va coure al forn de casa seva per vendre-les mentre, amb un peu, bressolava la seva nena en la ganduleta; o les estones que els seus fills passen a l’obrador de Carlota’s durant les vacances.

Regalar afecte en forma de galeta és una tradició que va passar a ser projecte empresarial quan Carlota va voler regalar més temps als seus fills. Estant embarassada de la seva filla Clàudia, va decidir deixar el seu lloc de dissenyadora de moda a Pronovias (abans havia treballat amb Antoni Miró i Lydia Delgado). Ja tenia un nen, Àlex, i amb dues criatures li semblava impossible seguir el ritme del dia a dia i, sobretot, viatjar per feina. A més, com diu ella, «tenia ganes de crear alguna cosa que realment sortís del meu cap tot i que no sabia el què».

Amb la petita en braços, en el santuari de la seva cuina, va començar a preparar el dolç que li havia ensenyat sa mare: galetes. Els hi va posar cara de nena i de nen amb pigues de xocolata i les va anar a vendre a la botiga Tea Shop de Sant Cugat. Va ser tot un èxit. Poc després, va arribar a un acord amb una pastisseria per usar el seu obrador i comercialitzar-les. Mentrestant, traçava un pla d’empresa que incloïa embarcar la seva companya d’aventures i galetes infantils per complir el vell somni de treballar juntes: la seva germana bessona Elena, aleshores funcionària.

D’això fa set anys. Ara el somni de Carlota s’ha convertit en una empresa que fabrica més de 1000 galetes al dia que es distribueixen en més de 100 botigues. Són saboroses, cruixents i originals, amb dissenys per a totes les ocasions: nuvis i bebès per a noces i batejos, cors de Sant Valentí, carabasses d’Halloween… També fan creacions personalitzades i corporatives.

A banda de les dues bessones, a Carlota’s treballen sis dones que també són mares. «Portem als nostres fills a l’escola i intentem anar-los a recollir, encara que després de 10 a 12 de la nit potser jo estic treballant a l’ordinador. A més, es tracta d’una feina molt estacional. Per a Nadal fem unes tres mil galetes i treballem unes 13 hores diàries. En temporada baixa, en canvi, en fem 4. Intentem compensar».

Diuen que no es pot guanyar res sense perdre alguna cosa. Per a Carlota, el Nadal ja no té l’antiga màgia, però en canvi els seus nens gaudeixen fent galetes en l’obrador durant les vacances i regalant-les als seus amics. Aquest és el seu llegat, una tradició que ha canviat però que no s’ha perdut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *