La invasió dels clons

Darrerament ha resucitat el meu interès per la moda (deu ser cosa de la primavera) i navegat pels webs i blogs de la cosa com ara Trendencias o Rincón de moda, alucino amb l’alegria amb la que informen i recomanen comprar clons (deu ser cosa de la meva ingenuïtat). ¡Si fins i tot torbo un blog dedicat exclusiament als clons de Zara (Devil wears Zara). Clons, pels que no estiguin al cas, són directamente còpies de dissenys de marques reconegudes i cares, que es poden trobar a cadenes low cost.

Comentant-ho amb amics que es dediquen al disseny em corroboren que aquesta pràctica és mot habitual i que poca cosa poden fer contra aquesta forma encoberta de pirateria doncs si la rèplica es diferencia en un petítissim detall del original ja burla el copyright. Segons em diuen, a la darrera edición del Bread & Butter les mesures de seguretat per evitar les futures còpies o coincidències dels articles exposats eren duríssimes.

Llegeixo a Trendencias que Zara ha hagut de retirar les seves sandàlies clon de Balmain del mercat per problemes amb la firma francesa. La blocaire assegura que ja ha vist el clon a eBay per 456’90 euros quan el preu en botiga era de 90. Si la protecció del disseny sovint falla també falla la cultura del consumidor. Potser hauríem d’incorporar la creativitat com a valor a protegir pel tant proclamat consum responsable

Com a antídot a tant poca imaginació, els dissabte decideixo donar-me un bany de creativitat acudint al Merkafad. El Modafad, la branca d’imatge i moda del FAD (Foment de la Arts i el Diseny), és una plataforma de llançament per a joves talents del disseny de moda que Cada temporada organitza la passarel·la per a dissenyadors novells, Passafad i al dia següent el Merkafad on es poden comprar les creacions vistes el dia anterior. Tal com es feia ressó l’Avui, el president del Modafad, Chu Uroz, ha posat de manifest “l’absurd de qüestionar-nos una subvenció que no arriba mai, de 75.000 euros, per dur a terme tot el que fem, sense ànim de lucre, i, tot seguit, no tenir cap problema a l’hora de pagar desfilades (franceses, això sí) caríssimes” (referint-se al recent 080).

Ara ens trobem que tindrem dos certamens, el 080 i The Brandbery, que no sabem com casen, pagats amb diner públic per després escatimar les subvencions per impulsar nous dissenyadors. I mentre els consumidors buscant còpies barroeres d’articles de marca preu de saldo. Realment a algú li interessa fomentar el disseny i la innovació?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *