La Fira de l’Economia Solidària o l’auge del consum responsable

Aquest cap de setmana vam visitar la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que se celebrava al magnífic recinte de la Fabra i Coats a Sant Andreu. Una ocasió per conèixer diverses iniciatives d’economia social, comprar un foulard de comerç just, fer un sopar ecològic i assistir al concert del Niño de la Hipoteca. Fins i tot el Time Out la recomanava com a possibilitat d’oci. Però el que rau en aquest esdeveniment va molt més enllà d’una fira de mostres kumbaià.

Durant els tres dies que va durar la Fira de l’Economia Solidària, hi han passat més de 17.000 persones que s’hi han gastat 30.500 ecosols, la moneda alternativa de la fira, que es tant com dir 30. 500 euros. Hi han participat 196 expositors que abasten sectors diversos, des de l’energia de Som Energia al deliciós formatge de Puigcerver, o de la banca ètica de Coop57 a les joguines eròtiques de Desmontando a la Pili.

B04tn7JCAAAH84y.jpg_large-900x675-compressorL’eròtica de les xifres de la Fira de l’Economia Solidària,, però, no es prou sexy per seduir els redactors d’economia de la majoria de mitjans de comunicació. La informació al respecte l’he trobat a les seccions locals, de societat o d’oci la qual cosa sorprèn una mica perquè és el canvi de model econòmic el que està en joc. No ens enganyem, l’economia solidària es minoritària però el fet que en tres anys la FESC hagi passat de 4.500 visitants a 17.000, més del triple, i que el número d’expositors també hagi crescut de forma significativa donen que pensar. Pensar que cada cop som més els que estem tips de contribuir a fer més rics als que sembren la misèria de les persones i la destrucció del medi ambient. Els que volem consumir i treballar, viure en definitiva, d’acord amb el que pensem.

CAM00565-900x675-compressorLa Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XESCAT) agrupa organitzacions que proveeixen béns i serveis conforme a uns principis que posen l’individu i la sostenibilitat ambiental al centre i el guany econòmic com a mitjà per al seu desenvolupament i no com un fi en si mateix. Moltes d’elles són cooperatives, un model d’empresa democràtic i amb vlaor social que resisteix millor en moments de crisi i dóna més feina i més estable. El segon trimestre de 2014 l‘ocupació a les cooperatives catalanes ha crescut un 11% en relació al mateix període de l’any 2013. En conjunt les cooperatives catalanes donen feina a 42.203 persones.

El volum de negoci de les cooperatives és només el 3% del PIB català. Però el que ens falta per saber, tal com reclama, per exemple, la fundació Knowcosters, no només quan facturen les grans empreses convencionals si no quan ens costa la riquesa que generen quins són els seus costos mediambientals i socials, (per no parlar dels rescats als forats deixats per la corrupció). També quants impostos paguen i on. Conèixer aquestes xifres si que seria estimulant. Un estimulant més per l’economia solidària i el consum responsable.

2 comments

  1. LAURIX :) ha dit:

    Imma, veo que inculcas bien los principios del consumo responsable a las siguientes generaciones….

    Beso

    Laurix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *