La crisi arriba als bunyols arquitectònics

Llegeixo una entrevista a la Vanguardia a Richard Rogers amb motiu de l’exposició al CaixaForum “Richard Rogers + Arquitectes. De la casa a la ciutat”. En ella Rogers proclama que, degut a la crisi, “els anys del boom de l’arquitectura icònica han arribat a la seva fi”. Entenc que per arquitectura icònica Rogers es refereix a edificis espectaculars de disseny agosarat i alçada considerable que tenen com a objectiu primer esbalair el personal.

En els darrers anys l’arquitectura ha esdevingut una eina de màrqueting. Els edificis “emblemàtics” s’han convertit en una forma de “marcar paquet” tant per a les companyies que s’hi alberguen i que sovint els donen nom, com per a les ciutats on s’ubiquen.

La idea certament no és nova pero si ho és l’ús i abús que se n’ha fet. Els edificis icònics s’han fet servir com a tàctica de city marketing per tal de situar al mapa ciutats que ningú prenia en consideración com a destí tuísitc o de negocis. Al nostre entorn, Bilbao, amb l’edifici del museu Guggenheim de Frank O. Gehry, exemplifica a la perfecció com es basteix una nova imatge de ciutat al voltant d’un edifici. Consti que la rehabiltació de Bilbao no va consistir únicament en construir el museu, però, quanta gent va començar a peregrinar a Bilbao per anar a veure el Guggenheim?

Crec que aquesta dèria ha donat obres d’art però també autèntics bunyols. Personalment m’encanta la Torre Agbar tant com detesto el projecte de l’Hotel Vela, responsable de què si vaig a passejar vora mar per la Barceloneta només ho faci en direcció est. A Espanya, el màxim deliri megalòman d’aquesta fal·lera s’ha assolit a Madrid amb les quatre torres de la Castellana, quatre pals enmig d’un entorn desangelat unides per l’anell subterrani de la M30, un altre horror urbanístic.

A més, la fal·lera per les construccions epatants ha uniformitzat el pisatge urbà arreu del món doncs els arquitectes estrella (Calatrava, Foster, Toyo Ito, o el mateix Rogers) són reclamats a diferents punts del planeta. Per bé o per mal Foster és sempre Foster ja sigui a Londres, a Barcelona, a Kuala Lumpur o a Dubai.

En l’actual conjuntura ecònomica sembla, com diu Rogers, que toca apostar per les polítiques socials encara no cal fer fàstics a edificis vistosos. El problema però és que sovint l’esperit i els costos d’aquestes construccions difícilmente són compatibles amb una arquitecura social com evidenciava el magnific documental de Fredrik Gertten “El socialista, l’arquitecte i la torre girada” sobre la construcció de la Turning Torso, un edifici dissenyat per Santiago Calatrava a la ciutat sueca de Malmö. En altres casos ni tan sols sinó que directamente són carn d’especulació.

La crisi deixarà alguns d’aquests edificis buits (segons recollia Expansión ja hi ha empreses que pensaven anarse’n a les quatre torres de la Casellna que s’han fet enrere) i d’altres a mig fer. Un dels projectes que s’ha paralitzat, tal com informava, La Vanguardia, és la remodelació de les Arenes de Rogers. Em sap greu per Rogers però notícies com aquesta em refermen en què el millor de la crisi es la crisi immobiliària.

3 comments

  1. jrrof ha dit:

    tant com fer edificis singulars s’haurien d’enjardinar més entorns per desestresar-nos oxigenar l’aire i de pas els nostres pulmons. Josep

  2. ramonpamies ha dit:

    Estic d’acord que la crisi immobiliària des de aquest punt de vista es un gran bé. Ja estic cansat de arquitectes estrella que posen pel davant el seu “ego” i la funcionalitat que espavili el que ho compra, normalment a un preu abusiu que acabem pagant nosaltres, via impostos, via serveis que ens donen les empreses.

  3. T’apuntes a un bombardeig?

    27 de setembre a les 12h a la platja de Sant Sebastià, just al costat de l’Hotel

    L’Hotel Vela té els segons comptats:

    “3 A les 12 del migdia,

    Porta catapultes, ànecs de goma, helicòpters o naus aquàtiques. Vine amb els teus
    catxivatxes a assetjar l’Hotel que ens ha robat l’horitzó… Porta els teus amics, veïns i
    col·lectius.

    “2 A la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta,

    Defensem una Platja Lliure i Popular que l’Hotel Vela vol privatitzar!!, fem junts l’últim bany
    de l’estiu en l’acte central de la Mercè que no sortirà als programes ;-))

    “1 El dia 27 de setembre,

    Perquè l’Hotel Vela no es pot inaugurar impunement, perquè la indústria turística no és la
    solució als problemes de la ciutat. 90.717 metres quadrats expropiats al comú són l’últim
    símbol d’una ciutat governada per als interessos i beneficis privats. Sabem que Barcelona és
    atacada dia a dia per bombes immobiliàries i urbanístiques, per normatives hostils que
    capturen el carrer per tal que no veiem que som milions i ells només un grapat de cacics i
    mercenaris.

    “0 T’apuntes a un bombardeig? Setge a l’Hotel Vela per Terra Aire i Mar

    http://hotelvelabarcelona.com/blog/tapuntes-a-un-bombardeig/

    Mira què diu el David Harvey:
    >

    http://www.youtube.com/watch?v=NdYgBY7kgDg

    I l’Associació Catalana de Surf
    >http://www.surfcatalunya.cat/index.php/component/content/article/3-newsflash/240-sos-surf-proxima-manifestacion-en-breve

    Barris contra la violència immobiliària
    i recorda: el dia 26 trobada de veïns i veïnes contra la violència immobiliària a partir de les 12 h a plaça de Sants i Cotxeres
    >

    http://barrisants.org/

    Això és una crida a tots aquells que (sobre)vivim diàriament en aquesta ciutat i a la vegada intentem construir-ne una altra. Reenvia, mou, difon aquest missatge!!!

    Bomba a l’Hotel Vela: http://www.youtube.com/watch?v=fMv7KVU6L4k

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *