La consumidora rebel canvia de casa (i de barri!)

Ja fa uns mesos que vaig canviar de casa i de barri. Per afrontar el trasbals vaig posar en pràctica el mètode de la Marie Kondo, fase 1. En resum, es tracta de llançar a la brossa tot el que no t’aporti alegria. Això sí, donant-li les gràcies pels serveis prestats tot fent una reverència a l’estil japonès. Segons la Kondo, els objectes tenen ànima i no és qüestió de ferir els seus sentiments.

El mètode Kondo

Una particularitat del mètode és que no es tracta de buidar habitacions i armaris sencers sinó de reunir tots els objectes que tinguem d’una categoria (primer roba, després llibres, etc) agafar-los entre les mans i sentir si ens donen alegria o no. És, per tant, un mètode emocional, no racional. Cal advertir que això de llençar és addictiu i, seguint el seu criteri, si tens un mal dia és fàcil entrar en una espiral on acabis llençant tota la casa, la família i, com a colofó, tu mateix al contenidor. Per això, vaig posar el fre en el cas d’alguna cosa que no em donava alegria però encara me’n feia menys haver de sortir corrent a comprar el seu substitut. Ara, déu n’hi do l’esbandida que vaig fer! Això sí, al punt verd o donant-ho al algú que ho pugui aprofitar que la Kondo sembla que no estigui massa per la reutilització i la sostenibilitat. De la segona fase del mètode, la d’endreçar perfectament el que has salvat, … ya tal.

Casa nova, mobles vells

A la nova casa fan falta nous mobles i com, en principi, ens hi quedarem per sempre més, vam decidir que compraríem peces intemporals i de qualitat perquè ens durin tota la vida, com es feia abans. Això sí que és ‘slow’ ja que anem comprant poc a poc per sostenibilitat econòmica però volem evitar quedar-nos amb la porta de l’armari a la mà d’aquí tres anys. Bé, alguna peça d’Ikea destinada a suportar l’ús d’una menor d’edat ha caigut, però a banda dels armaris i algun altre moble que hem comprat nous, estem buscant peces vintage. Em passo tot el dia mirant les pàgines de Facebook d’El Columpiu, Gidlööf, Vintage Room, Modulolab, Noak Room, Antique Boutique, El Recibidor, Cheznous Bcn o Va de vintage. D’El Columpiu, Vintage Room, Gidlööf i Modulolab ja tenim alguna cosa i de les altres en caurà alguna més, segur.

 

Canvi de barri, canvi de botigues

El canvi de casa ha implicat també un canvi d’ubicació. Ara visc amb un peu al Born i l’altre a la Barceloneta. Tots dos barris són complicats per fer les compres diàries.Un perquè només hi venen pijades i l’altre perquè és territori majoritari de restaurants, bars de tapes i badulaques que posen en primer pla les ampolles d’alcohol. L’altre dia vaig preguntar als veïns per un lloc on arrangessin peces de roba i per les repsotes que vaig rebre semblava que preguntava per un traficant de coca: «poregunta-li a la que ven els cupons de l’ONCE, ella coneix algú», «hi ha una rumana que ho fa. Passa pel carrer x, veuràs que sempre deixa la porta entreoberta».

De compres per la Barceloneta…

Per sort hi han excepcions i he fet alguns descobriments. És ineludible comprar el pa al Forn Baluard on hi ha una àmplia oferta de pans fets amb massa mare. Normalment compro el integral ecològic però els d’olives o el de tomàquet i pipes de carabassa són excels. Al mercat de la Barceloneta hi compro el peix a la parada La Platgeta on sempre tenen peix petit i de proximitat de la Llotja de pescadors de Barcelona. Aquí he descobert les maires i les bròtoles.

Amb l’aquelarre instigat per la Kondo em vaig desfer de la meva cafetera Minimoka que ja feia temps que no anava gaire fina i em vaig quedar amb la Nespresso, un regal diabòlic que em van fer fa uns anys com ja vaig explicar. Per sort les càpsules reutilitzables han evolucionat molt des d’aleshores. Ara tinc unes d’alumini que funcionen molt bé. A més de minimitzar residus puc gaudir del cafè de Cafès Salvador, un del pocs torradors de cafè que queden a la ciutat i on tenen un cafè molt més bo que la majoria del càpsules. L’única murga és haver de comprar els adhesius per tapar les càpsules i estic estudiant passar-me a altres models.
… i pel Born

La Ribera, com no, és territori de botigues de moda. Algunes ja les coneixia però ara he descobert també Ozz Barcelona que és una de les meves preferides. Aquí hi venen diverses marques de disseny i producció local com Eucaliptus o MyFaldas. Fins i tot alguna que a més és ecològica com Bloi. També hi han marques interessants de proximitat a Loisaida. Per roba més casual (dessuadores, samarretes, pantalons amples de cotó, vestits de platja…), recorro a Baobab Company on tenen peces de cotó ecològic fetes a l’illa Maurici pel tiet de la dona del propietari. Alguna cosa de menjar també s’hi pot comprar per aquest barri. Tot i que hi han altres botigues a granel, els fruits secs, l’arròs, el mill i el sucre ecològics els compro a Jaume Renobell doncs els vaig visitar quan feia slowBCN la guia de consum sostenible de Barcelona igual que d’altres botigues que he esmentat aquí. Al final slowBCN me haurà servit per moltes coses!

2 comments

  1. Angels ha dit:

    Gracies per aquestes recomanacions tan valuoses.. un exemple de lifestyle y ecologia.
    No ens deixis!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *