Freakonomics, la pel·lícula

Arran d’haver vist The greatest Movie Ever Sold, tal com vaig explicar aquí, se’m va acudir crear una categoria al bloc sobre cinema i economia, doncs l’un m’apassiona i l’altra m’interessa. Per continuar aquest fil vaig triar Freakonomics perquè també comptava amb Morgan Spurlock com a director tot i que només d’un dels episodis del film. Error! La veritat és que he vist la peli aquest cap de setmana i no m’ha agradat gaire i ara em trobo escrivint al meu bloc i per voluntat pròpia sobre un film que hagués volgut esborrar del meu disc dur informàtic i mental just després d’acabar-lo de veure.

En el principi Freakonomics va ser una columna del New York Times a càrrec de l’economista Steven Levitt i del periodista Stephen J. Dubner. Després, un llibre publicat el 2005 que recollia i ampliava alguns del articles i que va esdevenir un best seller mundial traduït a 35 idiomes i amb més de 4 milions d’exemplars venuts. A partir d’aquí va venir la pel·lícula, el bloc, la segona part del llibre, Superfreakonomics, un programa de ràdio… Aquí podeu veure tot el que ha donat de sí el fenomen.

L’èxit de Freakonomics es basa en la capacitat dels autors d’aplicar mètodes econòmics d’anàlisi de dades així com la teoria dels incentius per descobrir connexions inesperades i explicacions ocultes a a qualsevol fenomen de la vida quotidiana, en principi aliè a l’economia. Alguns exemples són les les notes d’exàmens inflades per professors, l’ índex de criminalitat, la influència del nom que posem als nostres fills, les trampes a les lluites de sumo.

La pel·lícula porta a la pantalla alguns d’aquests temes en diversos episodis dirigits per directors diferents però es queda en un parell de dades curioses, informacions superficials, poca reflexió i molt d’avorriment. M’agrada molt més el llibre i això que no l’he llegit. La conclusió més interessant i polèmica que apareix a la pel·lícula és la relació entre la davallada de l’índex de criminalitat i l’avortament. A primers dels 90, la taxa de delinqüència als Estats Units havia anat creixent exponencialment i batent tots els records. L’any 95, les previsions apuntaven que en els següents cinc anys pujaria entre un 15 i un 30%. La realitat, però, és que va caure en més d’un 50%. L’any 2000, la taxa de criminalitat als EUA era la més baixa des de feia trenta-cinc anys. Segons Levitt, aquest resultat no té a veure amb la bona feina policial sinó amb la legalització de l’avortament a partir de 1973 que hauria evitat el naixement d’un bon nombre de delinqüents en potència fills de mares solteres i marginals.

El capítol dedicat a la corrupció fascina pel retrat que fa d’un món tan rar com el del sumo i pel contrast entre les baixeses ocultes i l’ideal de puresa shintoista que representa aquest esport però he trobat a faltar que aprofundís més en la comparació entre la corrupció en el sumo i en les altes finances. L’episodi dedicat als noms dels nadons només té una dada interessant: als EUA un mateix currículum amb un nom “blanc” (Jake, Emily…) obté més convocatòries per a entrevistes de feina que el mateix currículum si en porta un de “negre” (Tyrone, Shaniqua…). L’experiment en una escola de secundària de Chicago de donar incentius econòmics als estudiants és bastant ximple i . només constata el que ja ens imaginem: no n’hi ha prou en prometre 50 dòlars al mes a un adolescent si aprova totes les assignatures perquè es tregui el curs.

La pel·lícula frega més que no pas toca alguns temes que em porten a The Wire i que en aquesta gran sèrie són esbudellats consciència: la corrupció a la policia, les trampes al sistema educatiu, les causes de la criminalitat, el funcionament de les xarxes de tràfic de drogues (assumpte tractat al llibre però no a la peli) i fins i tot la peculiaritat dels noms i malnoms afroamericans. I és que la fabulació ben feta explica millor la realitat que un grapat de dades reals mal exposades. O si més no m’he empescat la manera d’acabar parlant d’una sèrie de televisió que m’apassiona enlloc d’una peli nímia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *