Enric Duran: “Vull estendre la desobediència”

Enric Duran (Foto de Gianluca Battista per al diari El País)

El trobo en un lloc que havia estat centre de teràpies naturals ara “col·lectivitzat”. Sortidors d’aigua lliscant per la paret, imatges de deus orientals i fil musical digne del Natura. L’Enric Duran, conegut com el Robin Hood dels bancs, apareix amb el cabell revoltat i la mirada fosca, a voltes intensa, a voltes perduda. Mesura molt les seves paraules que he d’anar extraient com qui pica pedra a la mina. Potser és que estic avesada a entrevistar persones amb el discurs preparat per vendre o vendre’s. Només cap al final de l’entrevista, sembla còmode.

Més enllà del personatge, tots aquells que vulgueu explorar alternatives en aquests temps d’enderroc podeu fer-vos amb la publicació Rebel·leu-vos que impulsa la Cooperativa Integral Catalana , el col·lectiu del qual forma part Enric Duran. Hi trobareu exuberància d’informació i d’enllaços a webs sobre diversos àmbits del que anomenen “l’autogestió de les nostres vides”.

Quin és l’origen del teu activisme i compromís social?

Va ser a a partir l’any 98, a través de la lectura. Jo estava en un món totalment diferent, el del tenis taula d’elit (era entrenador del seu germà, Marc Duran, subcampió mundial) i per una sèrie de circumstàncies personals em vaig posar a llegir llibres que fins aleshores no havien arribat a les meves mans. Llibres llibertaris, marxistes, sobre desobediència civil… Va ser important la lectura de Tenir o ésser d’Erich Fromm.

I a partir d’aquí, què?

Vaig decidir a aportar el que pogués al canvi social i vaig anar coneixent molts col·lectius i entitats . Ha estat un no parar des de llavors.

Vas obtenir 492.000 euros de 39 bancs en préstecs que o pensaves tornar. Com se’t va ocórrer fer la teva acció contra els bancs? D’on vas treure els coneixements necessaris per dur-la a terme?

La major part la vaig anar aprenent amb la pràctica. Alguns elements, però, me’ls va explicar una persona del món empresarial que havia estat obtenint préstecs amb unes nòmines no verídiques per a projectes emprenedors pels quals li era molt difícil obtenir finançament. Em va suggerir que aquest mètode es podia fer servir per a d’altres objectius vinculats a moviments socials.

La teva acció era molt planificada o anaves fent sobre la marxa?

Tenia planificat que volia fer-ho públic quan s’acabés però no sabia quan acabaria ni quants diners en trauria. Depenia de com anés.

Sempre has dit que actuaves en solitari, però quina vida portaves mentre feies això? Et dedicaves en exclusiva a la teva acció?

Aleshores estava vinculat a l’Infoespai. Des d’allà, a partir del 2006, impulsàvem el moviment pel decreixement i tot una sèrie de iniciatives destinades a construir alternatives al capitalisme.

I ells no hi tenien res a veure?

Sí que hi tenien a veure perquè eren els destinataris dels recursos que obtenia. Jo volia els destinar allà on fessin falta i el primer àmbit era el meu entorn més directe on feien projectes de transformació social als quals hi estava directament vinculat.

Aleshores si que ho sabien

(dubta), quan ho van haver de saber ho van saber.

En quina situació estan els teus processos judicials i com creus que es resoldran?

(Rumia)Encara no ha acabat el procés d’instrucció de la causa penal. Potser quan acabi en podrem tenir una idea del calendari però havia de durar un any i ja en porta tres.

Però els teu advocats que t’han dit sobre quines possibilitats tens?

No és gaire important el que diguin els advocats.

No et preocupa la teva situació?

La meva estratègia és estendre la desobediència civil més enllà del meu cas personal. L’important és que puguem fer el que creiem sense tenir cap por a les conseqüències que pugui tenir.

¿I tens pendents processos civils de reclamació de quantitat?

Moltíssims, però no m’afecten en res perquè sóc insolvent.

Ara treballes en la Cooperativa Integral Catalana integral, en què consisteix?

És una iniciativa de transició per construir una societat més enllà del capitalisme en la qual cobrir totes les necessitats bàsiques (habitatge, treball, salut, educació…) en base a la cooperació social deixant de banda els valors del capitalisme; els mercats, la competència, l’individualisme…

Quantes persones la formen?

Mmmm…. Al voltant de unes 1000 persones s’han donat d’alta com a socis. Més enllà de ser socis però hi han unes tres mil persones que hi participen en el procés.

Com s’organitza? Hi ha diversos graus de participació?

Hi han tantes formes de participació com la vida perquè és un model de vida. Es pot formar part d’una comunitat, assistir a les assemblees, participar en grups de treball, assumir tasques, fer aportacions econòmiques… N’hi ha tantes com tinguem capacitat d’imaginar.

Un dels objectius de la CIC és promoure la desobediència

La desobediència és una eina per empoderar-nos , per derivar recursos que no creiem que hagin d’anar a l’Estat.

També en la publicació Reveleu-vos animeu la gent a esdevenir insolvent. La presenteu com una situació que obre un munt de possibilitats noves però d’altra banda no té marxa enrere

En general no, tot i que hi han deutes que prescriuen. Nosaltres ho entenem com un pas endavant, com un canvi de vida amb una sèrie d’avantatges a l’abric de la Cooperativa Integral i que per tant val la pena. De les persones que participen a la cooperativa un 20% ha optat per aquesta via.

La CIC és una organització paral·lel a l’Estat però que es regeix per la Llei de cooperatives. No és una mica contradictori emparar-se en la Llei per impulsar una organització que és basa en la desobediència?

No es regeix per la Llei de cooperatives sinó que utilitza les lleis per construir alternatives d’autogestió creant marcs de protecció que permetin tirar endavant aquestes iniciatives sense que puguin ser atacades legalment. La Cooperativa Integral Catalana és més que una forma jurídica. És un procés autònom de moviment social protegit per unes eines jurídiques.

Dius que la Cooperativa Integral és una iniciativa de transició. De transició a què?

Cap a una nova societat després del capitalisme. Una societat que no té una definició clara perquè es va construint amb la pràctica però que un company l’ha definit com a ecodemocràcia cooperativa.

No creus en l’Estat com a organització?

Amb l’Estat tal com el coneixem, que és una estructura jeràrquica de dalt a baix, no. L’estructura de l’Estat beneficia al control per part del poder financer mundial. Està clar que aquests grups financers tenen molt més poder del que pugui tenir la població que hauria de ser la influència principal per tal que l’Estat s’orientés al bé comú. En no ser així cal crear estructures que realment primin el bé comú.

Col·lectivització no sona a comunisme?

No, col·lectivització ve de la revolució llibertària del 36. Es tracta de què les coses siguin comunes, del poble i amb una gestió assembleària en el qual la gent implicada també tingui un grau més de participació en la presa de decisions.

Però si la Cooperativa va creixent la gestió de les assemblees s’anirà complicant…

La idea és anar descentralitzant. Cada cop hi ha més assemblees per diversos àmbits i si la gent està més concentrada en els seus projectes locals participa de forma més esporàdica en les assemblees generals. Hi ha un ritme natural que facilita aquest procés.

Quins són els vostres projectes més immediats?

El més de maig i juny estem centrats en la campanya d’insubmissió fiscal. És el primer any que el nostre moviment organitza una crida a la insubmissió fiscal que va més enllà de la insubmissió militar i alhora pot ajudar a finançar projectes autogestionats. Aquests projectes estan reconstruint serveis públics de manera que té sentit s’hi destinin part dels impostos.

És una decisió arriscada..

L’experiència demostra que en la majoria de casos es acceptada pel Ministeri d’Hisenda respon amb el silenci o fins i tot ingressant els diners quan la declaració surt a retornar. Cal presentar una carta explicant quin percentatge deixes de pagar per insubmissió fiscal per a destinarlo a projectes socials acompanyat d’un comprovant de la donació. Tots els detalls estan explicat al manual de desobediència econòmica).

D’altra banda, estem treballant en la compra de la web del diari Público, juntament amb els extreballadors.

Amb tant d’activisme tens temps per tu? Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

El meu temps lliure el dedico a àmbits variats de la CIC. Per exemple, una excursió a la muntanya acaba convertint-se en una visita a finques que ens ofereixen.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *