El regal de Cristina García, propietària de Tododinosaurios.com

(Continuant el reportatge Un fill et canvia la feina que vaig escriure pel número 2 de la revista Business Woman, presento alguns retrats de persones que van canviar la seva feina arran del naixement d’un fill. Aquest és el primer).

(Foto de Roger Castellón)

«Vuelta al cole» canten cada any els nens en els anuncis del Corte Inglés. Potser per això de grans encara pensem que setembre és el mes en què comença tot. També per a Cristina García, que es proposa tornar a treballar després d’una aturada de sis anys. La seva il·lusió és començar un negoci propi, però «quin?», es pregunta mentre prepara els llapis, els quaderns i les motxilles dels seus dos fills. «Vull una motxilla de dinosaures», li diu el gran, sempre obsessionat amb aquestes bestioles prehistòriques. «I d’on trec jo una motxilla de dinosaures?». Cristina rastreja els carrers i el ciberespai. Navegant apareix davant els seus ulls una motxilla amb un flamant Tyranosaurus Rex. Al seu fill li encantaria, però no es distribueix a Europa. I «per què no?». Una pregunta, una idea, una oportunitat, i Cristina comença a muntar Tododinosaurios.com, una botiga virtual de tot tipus d’articles de dinosaures. Ninots, paraigües, disfresses… fins a unes bambes que deixen petjada de dinosaure!

Des de llavors han passat tres anys. «Tot va ser molt ràpid. Ens vam apressar a muntar la web i a buscar productes per tot el món, doncs volíem començar per a la campanya de Nadal». L’acollida va ser bona i, de 2009 a 2010, la facturació de Tododinosaurios ha crescut un 55% en plena crisi. Encara que entre els seus clients també hi ha col·leccionistes adults, la majoria són mares de nens fascinats per aquests rèptils antediluvians. Cristina comprèn bé la seva necessitat de saber qui hi ha darrere de la pantalla, i les atén per telèfon o correu electrònic a qualsevol hora, des d’on es trobi. No obstant això, cada tarda a les quatre, apaga el seu ordinador i corre a buscar als seus cadells a l’escola.

Quan es va quedar embarassada del seu primer fill portava dos anys en un despatx d’advocats com a especialista en Dret Marítim, i pensava que després de la baixa maternal seguiria treballant com abans. Només va aguantar dos mesos. «La meva cap em va dir que m’ho pensés perquè en l’àmbit del Dret si perds el tren el perds per sempre. Però en aquell moment només podia pensar que tenia un bebè a casa i que no em volia perdre els seus primers anys».

Va deixar el bufet, però va seguir fent traduccions jurídiques des de casa gràcies al seu domini de l’anglès. Després del primer fill en va venir un segon i es va proposar tornar a la vida laboral quan aquest comencés l’escola amb tres anys. Això sí, volia treballar mentre ells fossin al cole i gaudir la resta del dia junts. Sabia que en un despatx d’advocats això no seria possible degut als horaris infernals dels bufets. «M’agradava la meva feina, però tornaria a fer el mateix mil vegades. Conec companyes meves advocades que estan cremadíssimes. Arriben a casa amb el temps just per fer el petó de bona nit als seus fills que passen el dia amb la cangur. Això es nota molt en el comportament dels nens doncs acusen molt l’absència dels pares. Jo, veure créixer als meus fills no ho canviaria per res». Buscant un regal per als seus fills, Cristina va trobar-ne un per a ella.

4 comments

  1. Maria Rosa de Andres ha dit:

    Bonita historia y bonito reportaje.
    Mi enhorabuena a las dos.
    Maria Rosa de Andrés.

  2. Que maco ho has escrit Imma, moltes gràcies !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *