El moment de Mònica Calvet, sòcia fundadora de Living the City

Un objectiu, un pla i el moment adequat per dur-ho a terme. La Mònica Calvet, és una dona d’idees clares. Pensa estudiar un Executive MBA i agafar les regnes de la direcció comercial de l’empresa industrial on treballa. Vol tenir poder de decisió dins la companyia. Ja fa dos anys que en porta l’àrea comercial del nord-est d’Espanya i ara és el moment perfecte per realitzar el seu pla. L’empresa signa una carta comprometent-se a donar a la Mònica un lloc de responsabilitat i a assumir part dels 50.000 euros que costa l’EMBA d’ESADE. Ella en fa les proves d’accés. Encara no ho sap, però dins seu s’està gestant un altre projecte que no forma part de la seva agenda. D’una tacada s’assabenta que ha estat admesa al màster i que està embarassada. Dos camins que s’obren i que semblen anar en direccions oposades.

La Mònica no està preparada per aquesta deriva inesperada però s’afanya a redreçar el rumb. Planeja no desconnectar-se de la feina durant la baixa maternal. Hi podria anar a treballar unes hores a la setmana o fer-ho des de casa. Fins i tot podria reincorporar-se al seu lloc de treball abans d’acabar-la, si cal. Un cop hagi retornat, entrarà més d’hora a treballar i escurçarà el temps de dinar per poder plegar a les sis i no a quarts de vuit com fa ara.

A l’empresa tampoc no estan preparats perquè una executiva es quedi embarassada però s’afanyen a buscar una solució, la seva solució. Poc a poc, van apartant a la Mònica de les seves funcions. Els comercials al seu càrrec passen a dependre d’una altra persona de manera que la Mònica perd la part variable del seu sou, aproximadament un 25%. L’empresa es nega a pagar part de l’EMBA tal com s’havia compromès. Després de la baixa maternal, li assignen un lloc de treball nou que res té a veure amb la seva trajectòria i les seves aspiracions. La Mònica tot just aguanta tres dies i accepta marxar amb una indemnització per acomiadament improcedent. “No els vaig denunciar per mobbing perquè estava massa baixa de moral per fer-ho. A més, crec que no eren conscients del que m’estaven fent. Realment pensaven que no podia fer la meva feina i cuidar al meu bebè i que m’estaven ajudant a buscar-hi una sortida”.

De sobte es troba treballant a temps complet de mestressa i mare d’un fill nascut en el pitjor moment. Un mes abans de parir-lo havia començat l’EMBA amb un bombo inoportú en una classe de 52 alts directius en potència, executius que comparteixen les seves experiències laborals mentre a la Mònica només li pregunten “com està el Jan?” El Jan té la sort de créixer al costat de la seva mare mentre ella pensa que amb ell no aprèn res, que el seu dia a dia no mereix ser explicat. Només temps després reconeixerà com ha gaudit del seu fill durant aquesta etapa, com el Jan li ha ensenyat a mirar un problema des de diferents perspectives, a ser més reflexiva, a tenir paciència per esperar que les coses succeeixin. Però ara no, ara té l’autoestima massa baixa. Amb els seus plans per terra ja no sap qui és ni cap a on va.

Gràcies a una assignatura del màster (Lead) i a la coach que li assignen troba el moment per fer-se aquestes preguntes i per trobar-hi les respostes. Decideix crear una empresa d’acord amb els seus valors i dedicada a la dona. A l’EMBA troba també Rosa Romà, la companya per fer realitat aquest nou pla. Així neix, ara fa dos anys, Living the city, un club d’oci virtual per a dones que promet plans divertits i glamurosos: taller de twitter i tast de gintònics, reunió de taper sex, sessió de cuina amb Carme Ruscalleda o esmorzar amb Ágata Ruiz de la Prada.

Ara la Mònica viu dedicada al seu projecte empresarial. “Treballo moltes hores però me les gestiono com vull. Crec que amb això consisteix la conciliació i avui en dia tenim les eines tecnològiques per poder-ho fer”, afirma. “Cada tarda procuro anar a buscar el meu fill a l’escola i passar unes hores amb ell però tinc clar que ara és el meu moment”.

sa baixa de moral per fer-ho. A més, crec que no eren conscients del que m’estaven fent. Realment pensaven que no podia fer la meva feina i cuidar al meu bebè i que m’estaven ajudant a buscar-hi una sortida”.

De sobte es troba treballant a temps complet de mestressa i mare d’un fill nascut en el pitjor moment. Un mes abans de parir-lo havia començat l’EMBA amb un bombo inoportú en una classe de 52 alts directius en potència, executius que comparteixen les seves experiències laborals mentre a la Mònica només li pregunten “com està el Jan?” El Jan té la sort de créixer al costat de la seva mare mentre ella pensa que amb ell no aprèn res, que el seu dia a dia no mereix ser explicat. Només temps després reconeixerà com ha gaudit del seu fill durant aquesta etapa, com el Jan li ha ensenyat a mirar un problema des de diferents perspectives, a ser més reflexiva, a tenir paciència per esperar que les coses succeeixin. Però ara no, ara té l’autoestima massa baixa. Amb els seus plans per terra ja no sap qui és ni cap a on va.

Gràcies a una assignatura del màster (Lead) i a la coach que li assignen troba el moment per fer-se aquestes preguntes i per trobar-hi les respostes. Decideix crear una empresa d’acord amb els seus valors i dedicada a la dona. A l’EMBA troba també Rosa Romà, la companya per fer realitat aquest nou pla. Així neix, ara fa dos anys, Living the city, un club d’oci virtual per a dones que promet plans divertits i glamurosos: taller de twitter i tast de gintònics, reunió de taper sex, sessió de cuina amb Carme Ruscalleda o esmorzar amb Ágata Ruiz de la Prada.

Ara la Mònica viu dedicada al seu projecte empresarial. “Treballo moltes hores però me les gestiono com vull. Crec que amb això consisteix la conciliació i avui en dia tenim les eines tecnològiques per poder-ho fer”, afirma. “Cada tarda procuro anar a buscar el meu fill a l’escola i passar unes hores amb ell però tinc clar que ara és el meu moment”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *