La consumidora rebel: planificació, primer manament del consum sostenible

Enrere han quedat els dos moments més consumistes de l’any. El Nadal qui sap on queda i de les rebaixes només queden les escorrialles. Dos moments en què resulta difícil no comprar més de l’habitual per tant no espifiar-la (algun àpat a casa i algun regal, ni que sigui per les criatures, hauràs de fer si no ets un ser asocial o un rata). El millor per ser un consumidor responsable o rebel, segons el punt de vista amb què t’ho miris, és no comprar. A la que surts amb la bosseta de roba i el portamonedes t’adones de què difícil que és fer-ho sostenible i quanta feina queda per fer.

super-900x703-compressorEl pijtor enemic però és la manca de temps. Si vols resoldre les teves compres pels àpats de Nadal o pels regals de reis en una tarda no hi ha temsp per anar recorrent botigues petites i que no sempre estan prop les unes de les altres. És molt possible acabar comprant tot el menjar al súper i tots els regals a l’Abacus, com a mal menor, sense llegir etiquetes i tancant els ulls a alguns embalatges maximalistes i absurds i el nas a la pudor de plàstic d’algun ninot. El fet de què les despeses siguin extra però la paga no, tampoc ajuda. Així que ja tinc propòsit per a l’any vinent: saber amb prou antelació quin dia em toca tenir convidats, pensar què cuino i on ho compro. Pel que fa als reis, li diré a la meva joia que els escrigui al Novembre.

Facebook-compressorLes volia ja!

Per les rebaixes em va passar alguna cosa semblant. Volia unes botes i les volia ja per poder portar faldilles sense congelar-me les cames. Vaig decidir anar a una sabateria prop de casa on tenen diverses marques espanyoles que fabriquen a Espanya, com ara Fluchos o Porronet. Allà també hi he comprat les vambes Natural World fetes Espanya amb cotó orgànic. Em vaig provar diversos models fins a triar-ne unes. Quan vaig anar a pagar em vaig fixar en què eren de marca italiana i estaven fetes al Vietnam. «És perquè la mà d’obra és més barata. Totes les marques bones fabriquen a Àsia», em va explicar la dependenta per acabar de ratllar-me més.

Vaig marxar, vaig agafar la bicicleta i me’n vaig anar al centre. Però tampoc en vag treure l’aigua clara. No em vaig trobar cap parell que m’agradés i que fos de proximitat. Bé de fet en vaig trobar algun d’Unisa i de Camila’s , una marca pròpia de les sabateries Casas, que si m’agradaven però no indicaven on havien estat fabricades (quan entrarà en vigor la obligatorietat del made in!)

consum lowRecerca i planificació de la compra slow

Per la tarda vag tornar amb la cua entre cames a la sabateria de barri a comprar les botes vietnamites després d’haver fet algun intent de tornar-me a provar algun model fet a Espanya però que decididament no m’agradava tant. Em vaig consolar dient-me que no hi ha res més insostenible que comprar una cosa que no et convenç i faràs servir poc. Un cop a casa vaig escriure a Camila’s i a Unisa perquè m’aclarissin l’origen de les seves peces. Camila’s em va contestar amb celeritat i amabilitat que fabricaven a diversos llocs d’Espanya i del món. La resposta d’Unisa encara l’estic esperant. També vaig descobrir que Dona Lui, una petita marca de km0 que es pot comprar a Coshop tenia un model que potser m’hagués escaigut. No hagués pogut fer aquestes recerques abans?

Pel meu sant, en canvi, em vaig regalar un vestit. Temps abans vaig estar mirant pàgines i catàlegs online de moda sostenible fins que al Facebook de GreenLifeStyle, la botiga de moda ecològica de Gràcia, viag veure un vestit de la  marca Bloi, fet a Barcelona, de cotó orgànic i a bon preu. Vaig anar a a Green Life Style a emprovar-me’l i me’l vaig comprar. Una compra més slow vaja.

La veritat és que anar de compres sempre m’ha semblat un pal i ho faig de forma molt expeditiva. Ara m’adono, però, que si vull fer-ho de forma sostenible em cal temps però no per anar amunt i avall de a veure què trobo sino per informar-me bé primer via Internet i anar directa al meu objectiu. Per això, vaig fer slowBCN no?

4 comments

  1. Oriol ha dit:

    Molt rebé, menys consum, més local, més planificat! Què difícil conjugar els reis i les rebaixes amb la cultura de regalar alegria mitjançant els regals als infants (i no), i amb els microsous. Aix, seguirem intentant-ho! Merci per les idees!

    • Imma Tortajada Imma Tortajada ha dit:

      Gràcies.Sempre dic que no és fàcil perquè no interessa posar-nos-ho fàcil però penso que cada compra és un vot així que fem els que poguem a favor del món que volem, no?

  2. lidia ha dit:

    Jo també vaig anar de rebaixes a buscar unes botes negres a una sabateria de Gran d Gracia però vaig acabar amb uns botins granate Pep Monjo, fets a Spain. La planificació sempre és bona (la meva costella encarrega els Reis a l,octubre decidint que el que demanin les nenes al desembre és prescindible), però la flexibilitat també pot ajudar a un consum sostenible. Si vols marques de qualitat a preu raonable (ergo rebaixes) també has d’adaptar-te al que pugui quedar de la teva talla.

    • Imma Tortajada Imma Tortajada ha dit:

      Gràcies Lídia. Prenc nota de Pep Monjo. A la seva web posa que és un dissenyador fill de sabaters i que les seves peces es fan a mà a un aller tradicional d’Inca (Mallorca). Té models molt xulos (però no botes de canya alta, si més no per aquest hivern). Ja m’ensenyaràs els teus botins 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *