La consumidora rebel:el consum sostenible de peix, un malson?

Ja ho vam dir aquí. Consumir de manera responsable no sempre és fàcil (o no ens ho posen fàcil), però en el cas del consum sostenible de peix, a vegades sembla impossible: espècies en perill per sobrexplotació, tècniques de pesca que destrossen els ecositemes marins, peixos vinguts de l’altra punta del món… per no parlar del mercuri i d’altres tòxics presents en moltes espècies que ens enduem a la boca. Fa falta una guia per anar a comprar peix. Per sort hi ha més d’una que podem consultar.

Ho reconec. Em fa pal netejar-lo, cuinar-lo i menjar-lo, si no és ben polidet. I Tampoc en gaudeixo tant. Fins passats els 20 no en en menjava si no era sota amenaces de fortes represàlies. Després vaig descobrir-lo i més tard, en quedar embarassada el metge i la llevadora van ser taxatius; n’havia de prendre tres racions setmanals per la meva salut i també per transmetre hàbits saludables a la futura criatura. Tres cops per setmana!, si no me n’agradaven gaires varietats i a més a més,algunes eren caríssimes! Aleshores vaig descobrir la perca; blanca carnosa, sense espina i … barata.

peix-compressorEl malson de Darwin… i el meu

Després em vaig començar a informar més, o millor dit, a fer-me més conscient de la informació que ja tenia i ja la vam espifiar. Vaig descobrir les desastres mediambientals i socials associats a la introducció de la perca al llac Victòria que relata el famós documental El malson de Darwin. O les condicions en que es cria la panga al Mekong, un dels rius més contaminats del planeta. I tot això amb l’afegit de que venen de l’altra punta del món.

Però si esteu que la solució és consumir peix de proximitat, calceu-vos. És trist adonar-se que el mar que tant estimes des que eres una nena corre el perill de convertir-se en un immens cadàver podrint-se a sol. El Mediterrani és el més brut del món doncs cada anys s’hi aboquen entre 400.00 i 500 tones de petroli i porta 33,2 unitats de plàstic (des de minúscules fins a bosses i ampolles), segons un informe de Greenpeace. Això comporta la destrucció de molts organismes i l’alteració d’altres que concentren tòxics que es van distribuint per la cadena alimentària fins arribar a la nostra panxa: mercuri, arsènic,plom, seleni… Els exemplars més grans i els que viuen més temps són els que acumulen més contaminants.

Potser mengem massa peix

Upescadera_2-compressorna altra de les amenaces del Mediterani és la sobrepesca. Espanya és un gran consumidor de peix, uns 40 kilos per persona i any, el doble de la mitja europea. Les espècies més desitjades estan reduint la seva població a marxes forçades. Segons la Fao, tonyina vermella, besuc, peix espasa i bonítol estan amenaçades. La sobreexplotació sovint va lligada a la pesca industrial amb pràctiques destructores com la pesca de ròssec que destrossa els fons marins i que pesca de manera no selectiva. Un 42% dels peixos pescats d’aquesta forma no són «comercials» i per tant es tornen a llençar al mar morts.

Ah! Respecte als peixos de piscifactoria a Ets el que menges ens donen cinc raoans per no consumir-ne. Jo em quedo amb dues : es necessiten de 3 a 5 kg de peix salvatge per produir 1 kg de peix de viver i porten tant o més contaminats que els que es que viuen en llibertat.

pescadera_3-compressorLa informació és poder

Diuen que la informació és poder però amb tota aquestes dades vaig arribar a la conclusió que si volia fer un consum sostenible de peix (ergo, de proximitat, pescat de forma artesanal,i no amenaçat) i que a més fos petit (perquè no acumuli contaminants) i barat només en podia comprar d’un tipus: el seitó. El millor va ser quan la Lydia Chaparro, biòloga membre de Ecologistas en acción i autora de la guia Sin mala espina em va dir que era un bona opció però que calia anar variant perquè els seitons no acumulaven mercuri però si arsènic.

Amb aquesta afirmació vaig estar temptada de tornar a la infància i deixar el peix per sempre. Gairebé em calia un manual per anar a la peixateria! Per sort hi vaig trobar molt bones guies com l’esmentada Sin mala espina, la recent estrenada Consumpèdia de la Revista Opcions on podem consultar tot el que cal saber per comprar peix i Sos Peix, la guia de l’Associació de Naturalistes de Girona on buscar tots els tipus de peix i saber si es recomanable consumir-los. El millor és menjar peix de temporada i diversificar, com amb les verdures. Al Mediterrani hi han 450 espècies de peix així que em deuen quedar unes 430 per tastar. Així que al final la solució senzilla i més econòmica és baixar a la tarda a comprar peix de platja (on jo vaig el porten de la llotja de Vilanova) i endur-se el que hi hagi.

I vosaltres? Com ho feu?

5 comments

  1. Maria Medina ha dit:

    Hola!

    Us recomano que visiteu la pàgina web de l’Associació Submón i conegueu el projecte de consum de peix de custòdia que tenen engegat a Barcelona. És una bona opció per al consum de peix responsable!

    http://www.canyonsdelmaresme.cat/custodia-marina/peix-de-custodia/

  2. El Peix al Plat ha dit:

    Hola!

    A Barcelona hi ha una petita realitat, El Peix al Plat, un projecte de dos biòlegs marins que s’esforcen amb diverses iniciatives de divulgació i venda directa de peix de proximitat perquè el consumidor estigui informat i diversifiqui el seu consum. Fem divulgació en centres cívics de la ciutat i venem a cooperatives de consum i en mercats ecològics. Imma, a la nostre web algunes de las 430 espècies que et quedan per tastar!!!
    http://www.elpeixalplat.com
    https://www.facebook.com/ElPeixAlPlat
    https://twitter.com/elpeixalplat

  3. Ivan ha dit:

    Doncs fins ara ho feia pagant i amb fe cega. Vas al mercat, vas mirant les etiquetes i al final compres allò que pots dels que et semblen més sostenible, evidentment les orades salvatges a 25€/kg ni me les miro. Confies que el que et diu el peixeter és veritat i au! A pagar! No saps mai si te la foten o no, potser és de costa però amb una embarcació d’arrossegament amb la màxima potència permesa.
    Quan som de vacances a llocs costaners és més fàcil trobar peix “extrany”, enteneu-me que a terrassa arriba el que arriba, però si no, no ho ha res a fer, encara que compris a mercat sempre hi ha el mateix i ningú t’explica de quina embarcació ve, ni com ha estat pescat.
    A Blanes hi ha un mercat de només unes 6 pare des de sis pescadors del poble, ara, hi ha productes que el pagues perquè ets de vacances, sepia a 20€/kg per exemple.
    Molt bona la iniciativa aquesta del peix al plat.
    És un escàndol i és complicat comprar “bé” a bon preu, nosaltres som 4 a casa i no podem pagar a 20€/kg tot el que mengem.
    Gràcies per les iniciatives i llegir els meus renecs.

    • Imma Tortajada Imma Tortajada ha dit:

      Ivan els teus renecs són els meus. Però com dic, “consum responsable però no culplable”, fem el que podem i per sort cada vegada hi han més alternatives que ens ho posen una mica més fàcil. Gràcies per llegir-nos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *