Ecofashion: la passarel·la de moda ecològica

Després de tanta olor a encens, fulls amb mandales anunciant teràpies naturals, degustacions de pa d’espelta i llet d’ametlles, saris i rastes, al final trobo unes rosses espaterrants amb vestits cenyits i talonassos, recolzades en una barra de bar amb música lounge. Sóc a Ecofashion, el certamen de moda ecològica dirigit per Alice Sunçais que va tenir lloc a la fira Biocultura al Palau Sant Jordi de Barcelona el 4 de maig. Com a mestra de cerimònies, maquillada i pentinada amb tupé per l’ocasió, Valentina Thörner, l’autora del bloc Sostenibilidad y Minimalismo i del projecte 333 que ja vaig comentar en aquest post sobre slow fashion. També hi participa Gema Gómez, dissenyadora, fundadora i ànima de la plataforma Slow Fashion Spain. La Valentina ens anima a comprovar que els vestits ecològics no són “sacs de patates” i la Gema, elegant amb texans i samarreta, ens exhorta a “contemplar la bellesa del que no es veu: matèries orgàniques i producció local amb segells certificats”.

La desfilada Ecofashion de moda ecològica la integren la marca anglesa de gèneres de punt Liv, la dissenyadora barcelonina Cristina Salguero amb la col·lecció Pure Green, Ecoology, la marca d’Eva García i Carmen Tous també de Barcelona i Elena García, espanyola establerta a Londres. Es tracta de roba urbana molt posable, de línies senzilles i colors llisos que llueixen models altes, primes i guapes. De Liv destaquen els jerseis amorosos i un vestit de ratlles primes amb rebeca a joc digne d’un passeig vora mar a la Costa Blava dels anys 60. De Pure Green, els pantalons setinats i les bruses abullonades en seda de cànem. Ecoology presenta una línia de vestits i faldilles cenyits en negre i una altra de roba més vaporosa com el vestit amb farbalans laterals que la model agita amb simpàtics saltirons. La col·lecció d’ Elena García és la que em sembla més atrevida i exquisida amb creacions subtils i delicades com vestits de ceba. Gema Gómez seguda al meu costat, em xiuxiueja que aquests vestits han estat confeccionats amb seda ahimsa, recollida després d’esperar que el cuc completi el seu cicle vital i abandoni el capoll transformat en papallona

La promotora de Slow Fashion Spain, enlloc de moda ecològica, prefereix parlar de moda sostenible doncs aquest concepte engloba tant l’equilibri amb l’entorn natural (cultius orgànics lliures de pesticides, tints naturals, respecte als animals) com amb l’entorn laboral, tal com puntualitza en la xerrada donada a Ecofashion. Per Gema Gómez, la sostenibilitat està lligada a durabilitat doncs “no ens podem permetre comprar cada 6 mesos 5 o 10 peces de robar i anar-la llançant als abocadors al mateix ritme”. Gómez recorda que la indústria tèxtil és una de les que més abocaments genera i ens revela algunes dades esfereïdores: els metalls pesats i l’antimoni que s’utilitzen per fabricar el polyester es troben en els peixos que apareixen morts a les nostres costes. Pel que fa al cotó, ocupa només un 3% de la superfície cultivable del món però en canvi acapara un 25% dels pesticides que es fan servir. A més, per fabricar una senzilla samarreta de cotó es consumeixen 2700 litres d’aigua. La seda té les seves pròpies víctimes: els cucs, que un cop han ja han filat la seda, són rostits dins els capolls per tal d’apropiar-se’n.

Les bones pràctiques en la indústria tèxtil vénen certificades per diversos segells. La Gema Gómez ens recomana GOTS per ser el més complet doncs inclou aspectes ambientals i socials i cobreix tota la traçabilitat del producte. A més de la moda ecològica, Gema Gómez destaca altres iniciatives slow fashion: el DIY, les botigues i mercats de segona mà i vintage, el minimalisme com el de l’esmentat Projecte 333 o el de la firma Mimètik BCN amb les seves peces versàtils i de producció local. També ens mostra alguns exemples de reciclatge com les estiloses bosses de la firma anglesa Elvis & Kresse, fetes amb mànegues de bomber i que es venen a Harrods com article de luxe (la qual cosa em recorda les bosses fetes a partir de banderoles publicitàries de Demano o Vaho). Però segurament el més ecològic és el disseny cradle to cradle, peces biodegradables com les increïbles sabates holandeses OAT Shoes que es poden llençar directament al compostador.

Per més dades sobre la indústria tèxtil, os aconsello consultar el darrer número de la revista The Ecologist dedicat a la moda ecològica i per riure una mica, un vídeo de la divertida sèrie Flight of the Choncords. Es titula Fashion i ha estat la meva banda sonora mentre escrivia aquest post. No sé si la moda dels Choncords és ecològica però em sento amb el deure donar-vos-els a conèixer.

embedded by Embedded Video


3 comments

  1. carmen tous ha dit:

    Hola Inma,

    Ens agrada molt el teu post! moltes gràcies.
    Carmen

  2. Beatriz Valdivia ha dit:

    Hola Imma: Jo també vaig estar a ecofashion, gràcies per la teva contra. Estem connectades també a EOL. Salutacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *