Dina Hörnecke, sòcia fundadora de La Maleta Roja, no banalitza el sexe

(Entrevista feta per al número 2 de Business Woman que no es va aribar a publicar)

(Foto de Roger Castellón)

Dina Hörnecke té el do de saber gaudir de la vida. No sé si és per això que es dedica a la venda d’objectes eròtics o és la seva activitat la que li regala alegria, però sospito que sap gaudir en qualsevol faceta. Aquest vitalisme aplicat al negoci de La Maleta Roja l’ha portat a facturar 2,5 milions d’euros anuals i a comptar amb unes 400 assessores, les autoproclamades «maleteres». Tot un exèrcit que, com Dina, «només es quadra davant el plaer».

Com se’t va ocórrer la idea de negoci?
La idea de venda directa de productes eròtics no és original. Va sorgir als Estats Units, on les distàncies són tan grans que si la clienta no va al producte, el producte va a la clienta. Ho vaig veure en un documental de televisió i em va cridar l’atenció perquè a Espanya no existia. Erotisme i sexualitat eren una assignatura pendent, i entrar en un sex shop era per a la majoria de dones una incomoditat malgrat la curiositat natural que sentien. Aquesta idea de negoci se’m em va quedar rondant pel cap i, a causa d’un sot econòmic familiar, em vaig decidir a dur-la a terme.

Vas començar amb 500 euros…
Prestats! (riu). Vaig anar a una fira eròtica, vaig fer-hi una selecció de productes i vaig començar a muntar reunions amb les amigues. Recordo la meva primera reunió; totes alemanyes amb el clàssic perfil de dona de directiu, avorrides de la vida i a les quals els sobrava pasta per totes bandes (riu). Una reunió em portar a una altra i a una altra fins que a una va acudir una reportera de la revista Woman que en va escriure un article de tres pàgines. A partir d’aquí, van començar a cridar-me dones, primer de Mallorca i d’Andalusia, que volien també ser assessores. Va ser llavors, a primers de 2006, quan vam crear una societat amb tres socis. Li vam posar La Maleta Roja perquè jo anava a totes parts amb la meva maleta vermella i un Opel blau. A partir de 2007, va entrar un soci capitalista.

5 anys després, compreu amb gairebé 400 assessores i factureu al voltant de 2,5 milions d’euros. Quina creus que és la clau de l’èxit?
Va ser el projecte adequat per al moment adequat. La dona estava més que receptiva a assumir la sexualitat, a responsabilitzar-se’n a créixer i a superar-se, i La Maleta Roja li dóna eines per fer-ho. El secret està en la nostra filosofia. És un projecte lúdic que no és groller i que es presenta combinat amb molts conceptes de salut sexual; no ens quedem en la part banal de la sexualitat.
D’altra banda, les nostres assessores s’identifiquen molt amb la nostra filosofia, amb la tasca d’ajudar. No són la típica comercial. No els marquem uns objectius de venda anual, doncs en treure’ls aquesta pressió els donem un espai per desenvolupar el seu talent innat per comunicar.
No funcionem amb un sistema piramidal. Som com una ramada de llobes! (riu). L’estructura és molt homogènia perquè la creativitat i les idees sorgeixin de tots els punts.

També us trobeu en plena expansió internacional…
Som a Itàlia, Portugal, Uruguai, El Salvador i Mèxic. El curiós d’aquest projecte d’expansió és que no va sorgir tant pel nostre interès a sortir com per l’afany d’altres dones de portar La Maleta Roja als seus països arran de conèixer-nos a través de la premsa o d’altres mitjans. Els mitjans sempre ens han tractat amb molta cortesia, la qual cosa no sempre és fàcil per a una empresa que es dedica a l’erotisme, i aquesta serietat ha traspassat les fronteres.

La Maleta Roja pot funcionar igual a qualsevol país?
Per descomptat necessita una adaptació absoluta. La sexualitat és universal però té unes connotacions culturals i educacionals. El nostre repte no és implantar sinó adaptar La Maleta Roja als diferents països. Per exemple, a Itàlia la dona és més sòbria, més conservadora, li preocupa molt la imatge i el què diran, i no té el sentit de l’humor de l’espanyola. Allí ens hem de guanyar a la dona d’una altra forma. Per a això comptem amb un equip tremendament qualificat en sexualitat i amb una selecció de productes amb una base gairebé medicinal. Hi ha més afinitat amb Amèrica Llatina, encara que aquest continent es massa extens com per generalitzar. Comptem amb dones locals per a un projecte universal.

Quins són els productes estrella?
Ens centrem en tres apartats; joguines, cosmètica i llenceria, encara que els dos primers són els eixos principals. Hi ha una oferta increïble i la nostra tasca és filtrar i quedar-nos amb aquest 2% que s’ajusta a les nostres necessitats. La nostra política d’empresa de cara al futur és oferir marca pròpia. De moment, hem llançat una línia de cosmètica i salut sexual, entenent per salut sexual tot el que serveix per enfortir el sòl pelvià. La marca pròpia és reflex de la nostra experiència i el nostre coneixement de la psicologia i la sexualitat femenina, perquè portem molts anys escoltant molts testimonis. Tenim 400 assessores testant el mercat cada dia. A quantes empreses els agradaria comptar amb un estudi de mercat com aquest!

Avui en dia, amb el desenvolupament del comerç per internet (també teniu botiga online) i de nous sex shop gens sòrdids, quin sentit té La Maleta Roja?
La vivència. A les reunions, es crea una energia femenina única. A més, es produeix el fenomen de la comunicació, que per a la dona és sanació i acceptació. Quan parles de la teva sexualitat i tens com a interlocutor a dones que et transmeten empatia, que sofreixen amb tu i riuen amb tu, estàs catalitzant un procés d’acceptació de la teva sexualitat. Cal tenir en compte que parlem de molts tabús. Hi ha molta solitud en el sexe, moltes dones que no saben amb qui comentar aquests temes. En la reunió, la dona s’adona que és una més.

Sou a mig camí entre el sex shop i la consulta del sexòleg…
Al sex shop, tafaneges però potser no t’hi atreveixes a preguntar res perquè tens gent al voltant. I és que, encara que molts han canviat, segueixen sent un lloc públic. Després hi és el context de la medicina, els sexòlegs i psicòlegs als quals acudeixes quan tens un problema, una patologia, però enmig no hi ha res. Aquest buit l’estem cobrint nosaltres. Acaba la reunió però la clienta sempre compta amb una assessora. Donem molt servei postvenda i moltes assessores s’acaben convertint en amigues de les clientes.

2 comments

  1. Sabrina Gonzalez ha dit:

    hola! que tal, me gustaria trabajar con ustedes pero en Uruguay, me puden pasar un contacto para comunicarme?, desde ya muchas gracias!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *