Crisi econòmica o ètica? (II)

Mecanismes de control

Ningú dubta del poder de la temptació del guany fàcil. Aleshores potser necessitem mecanismes i organismes de control més ferms. Francesc Sanuy planteja, com a primer pas, “implantar una transparència avui inexistent. Ara que hem comprovat que l’avarícia d’uns pocs irresponsables pot plantejar un perill sistèmic, caldrà que els reguladors apliquin normatives igualment sistèmiques i, per això, és necessari que els models de risc no puguin ocultar unes exposicions que, si no hi ha la deguda transparència, queden ocultes. Fins i tot un barrut i un aprofitat com Lloyd Blankfein, president de Goldman Sachs, s’ha vist obligat a reclamar transparència, atès que allò que compta no és la quantitat de capital sinó la seva qualitat”.

En un debat sobre la regulació financera en el recentment celebrat Fòrum Econòmic Mundial de Davos, el president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va dir que «estem obligats a fer el sistema financer més resistent que abans» amb normes globals. El president del BCE va afegir que estan en marxa una sèrie de reformes a Europa, on la supervisió financera malgrat l’existència de la Unió Europea (UE) i el mercat comú és nacional, per millorar la coordinació entre supervisors. «No ens podem permetre dues vegades haver de plantar cara a una crisi financera com aquesta», va dir Trichet, que va destacar els progressos que han fet el G-20, el Consell d’Estabilitat Financera i el Comitè de Basilea en la gestació de la nova regulació per reformar el sistema financer.

Altres, com l’economista Marc Vidal, opinen que abans de plantejar-se noves regulacions s’han de fer complir les lleis vigents. «Crec que el que cal és més serietat en el control sense arribar a la intervenció. Quan diuen que el sistema financer internacional s¡ha de regular més s’obliden que el problema no ha estat la manca de control, el problema és policial, ja que hi ha hagut molts delinqüents que s’han saltat la legalitat fins a portar la credibilitat del sistema contra les cordes. El mateix ha passat a casa nostra. Cal més control i menys berenars de saló.»

Francesc Cabana va més enllà de les lleis: «M’interessa destacar la diferència que hi ha entre la corrupció, que mereix una sanció penal, i aquelles actuacions legítimes que no contravenen cap disposició legal, però que èticament són reprovables. Un exemple poden ser els sobresous d’alguns alts executius als Estats Units o a casa nostra mateix, els quals són simplement exagerats i representen una bufetada per a tots aquells que pateixen. La reintroducció de l’ètica és responsabilitat de la societat i dels governs democràtics que ella elegeix. Una ètica que no consisteix tan sols a no robar i no estafar, sinó també a guanyar-se la vida amb una feina que afegeixi alguna cosa a la cultura o al nivell de vida dels ciutadans.»

Capital ètic

Es tracta, per tant, de practicar una economia moral? Avui en dia la riquesa de les nacions no es basa només en el capital físic, el capital financer i el capital humà, tal com va desenvolupar Adam Smith en la seva obra cabdal, sinó que cobra una rellevància especial el capital ètic, és a dir, el conjunt de valors que una nació crea i comparteix. Com que generen confiança, la participació cívica, el teixit associatiu i el grau d’implicació dels ciutadans formen un capital social que contribueix de manera decisiva al desenvolupament econòmic i a la consolidació dels valors democràtics.

La confiança consisteix en l’expectativa respecte d’un determinat comportament basat en normes i valors compartits per tots, com ara l’honradesa, la lleialtat… La confiança és imprescindible en una economia de lliure mercat i, per això, la pèrdua de confiança ha fet trontollar el nostre sistema econòmic.

Quan parlem de confiança i valors compartits no ens referim només entre la societat civil, sinó també entre ciutadans i poders públics, i ara mateix ens trobem a les antípodes d’aquest desideràtum. Segons l’índex de percepció de la corrupció que cada any elabora Transparència Internacional (TI), Espanya ocupa el setè lloc a Europa de països menys corruptes i el 28è al món, la qual cosa suposa un descens de cinc llocs respecte de l’any anterior. Quant a qualitat democràtica, ocupem el 16è lloc.

Nou contracte social

«Vaig ser membre d’un equip d’estratègia a la xarxa amb Bayrou fa uns anys i ara ho faig amb altres partits. Llavors ja vàrem saber que l’aposta s’havia de produir clarament per un nou contracte social en què la societat neixi de legitimitats múltiples; en què l’Estat sigui un soci, un fedatari, i si cal, un inspirador. França ha estat el centre ideològic que ha aconseguit històricament marcar les noves dinàmiques. Refundar la democràcia seria la clau», explica Marc Vidal. «Cal utilitzar els nous sistemes de tecnologies de la informació que tenen com a punt de partida la interactivitat del ciutadà, com la web social o la xarxa 2.0. Si això és fa de veritat i no com un mer estatus electrònic, podem avançar», afegeix.

Si la transparència és la millor defensa contra la corrupció, les noves tecnologies juntament amb la indispensable implicació ciutadana poden ajudar a fer la llum. Obama, arran del Pla d’estímul de l’economia per sortir de la crisi, que ha suposat una despesa pública de gairebé 800.000 milions de dòlars, ha llançat el projecte recovery.gov. Es tracta d’una web a través de la qual els ciutadans poden controlar la quantitat de diners invertida fins al moment o l’estat de desenvolupament dels diferents projectes, fins i tot dels que s’estan realitzant al barri d’un mateix, amb la possibilitat de denunciar incompliments i fraus. Les noves tecnologies, que ens estant portant cap a una nova economia i una nova societat, també poden ser una eina per a una nova política, que bona falta ens fa.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *