Cosmètica ecològica, natural, barata… Totes o cap?

La compra de potingues se m’ha complicat molt darrerament. Abans anava a la perfumeria, al súper o la farmàcia i comprava el que em semblava, dins el meu pressupost, triant el producte que feia millor olor, o el que tenia la capsa més maca, o era de la marca més glamurosa, o m’havia recomanat una amiga. Però quan vaig ser mare es va començar a embolicar la troca. Abans ja havien començat les alertes sobre els components tòxics com ara aquest informe de Greenpeace, però encara pensava que d’alguna cosa s’havia de morir o que poca cosa podia fer.

Però quan tens un fill comences a mirar els ingredients de les farinetes i acabes mirant-te els del sabó. Al parc i a l’escola sempre hi han pares i mares ben documentats que tenen el detall d’informar-te sobre la porqueria que li estàs donant al teu nen doncs porta el component xxx que és fatal per la salut i el medi ambient. I com el teu fill és la teva joia, ja hi tens el sol al cap. I, és clar, si els sabons i xampús corrents són una bomba química pel teu fill també ho són per a tu. Potser ara tindries la pell de porcellana si enlloc de posar-te derivats del petroli t’haguessis rentat la cara amb aigua de la font? Aleshores et comences a informar i a replantejar-te la compra de cosmètics.

A Ecochic de Margaret Fenwick, llegeixo que els parabens (presents a les meves ampolles miraculoses Germinal) afecten el sistema reproductor i poden ser cancerigens. També pot ser-ho el formaldehid que també afecta el sistema immunològic però, compte!, no apareix amb aquest nom sinó com a Diazolidinyl Urea o Imizadolidinyl Urea (present al meu xampú Deliplús). La Guia de tòxics publicada per Alternativa Verda amb el suport de La Caixa i la Generalitat de Catalunya adverteix que el DMDM Hidoïna és un cancerigen provat (present al meu xampú Wella). El plom, reconegut neurotòxic segons Fenwick, es troba a la pasta de dents infantil Licor del Polo de la meva filla! Aaarggg! Aquests tòxics s’hi troben en quantitats molt petites, però si juntem els del xampú, més els del gel més els del desodorant, més els de la pasta de dents, utilitzats cada dia, durant anys… Annie Leonard, coneguda pel documental Història de les coses, ho explica molt bé en aquest vídeo.

embedded by Embedded Video

Aleshores, què hem de fer? Anar a comprar amb la llista de tòxics a la mà i repassar tots els ingredients de cada producte? No seria millor que els prohibissin directament? Mentre les autoritats competents s’ho pensen, el més segur és acudir a la cosmètica natural i ecològica. Però dir que un cosmètic és natural surt gratis; qualsevol fabricant ho pot posar a l’etiqueta i quedar-se tan ample. Per major seguretat, cal anar a buscar productes certificats per segells com Natrue, Soil Association o Ecocert. Natrue i Ecocert distingeixen entre cosmètics ecològics i naturals: tots dos han de tenir un 95% d’ingredients naturals, però als ecològics el 95% del components vegetals han de provenir de l’agricultura ecològica. A ningú no se li escapa, però, que comprar exclusivament cosmètics certificats, des del desodorant fins el pintallavis, surt el doble de car o més (si algú en coneix alguna marca econòmica, que me la digui, si us plau). Per acabar-ho d’adobar, avui en dia, la perfumeria de baix cost ofereix autèntiques temptacions: des de la línia Deliplús del Mercadona amb tònics i desmaquillants per poc més d’un euro, a la marca Essence, fabricada a Polònia i distribuïda per les perfumeries Bodybell, amb màscara de pestanyes per tres euros i pols compacta per tres amb 90. Si ens hem d’acabar intoxicant amb els cosmètics, com a mínim que ens costi barat.

I una, que és conscienciada però d’economia i voluntat dèbil, acaba sucumbint. Avui al meu bany conviu el xampú infantil Urtekram (danès i ecològic però que deixa el cabell un pèl ressec), el Sanex 0% (sense parabens però amb d’altres compostos químics), l’oli de rosa mosqueta o la crema facial Xepkhon, barata barata, amb packaging antiglamur, olor “peculiar”, parabens a dojo i magnífic resultat.

No és possible la cosmètica ecològica o natural barata? I tant! La solució és tornar a les receptes de la iaia: vinagre pel cabell, mascaretes de iogur i cogombre, rodanxes de patata per les bosses dels ulls. No és conya. És el que recomana la guia de tòxics d’Alternativa Verda. Tot és provar-ho. I si ho fas amb aliments ecològics, ja ho tens: cosmètica ecològica.

6 comments

  1. Lídia ha dit:

    Pot ser també cal dir l’experimentació i patiment dels animals… Els laboratoris d’experimentació son un verdader lloc de tortura i patiment d’uns inocents incapaços de fer mal per tenir una mascareta pel cabell.
    Estem “enganxats” per massa bandes pel poder econòmic. Ens compliquem la vida i aprimem la butxaca, tenint remeis, com tu bé dius, a l’abast de la mà. barats, i sans.

  2. Núria ha dit:

    Hola Imma,

    molt interessant el teu article de cosmètica. Vaig fundar fa anys una botiga de
    cosmètica ecològica certificada i puc dir que tinc marques força
    barates. Sobretot les alemanes naturhurtig, alva i ecocosmetics. Es diu: http://www.cosmeticabio.com

    Per altra banda, estic d’acord amb el tema què hem de vigilar el què comprem, no només per la Natura i per la nostra salut, sinó per no ser partícips de la crueltat cap a altres espècies animals. Penso, què els éssers humans ens aprofitem del fet què no es poden defensar i ho justifiquem dient què són inferiors a nosaltres.

    Per mi, la cosmètica ecològica, com el vegetarianisme, és una filosofia de vida, és una manera de potenciar el respecte cap a un mateix, cap als altres, cap a la Natura què ens acull generosament i cap a la resta d’espècies animals, què cohabiten amb nosaltres a la Terra, un paradís meravellós, què hem d’aprendre a cuidar.

    Molta salut!

    Núria

  3. Eleni Meis ha dit:

    Interesante post. 🙂

  4. belen ha dit:

    Gràcies pel teu post.
    mai es massa tard per començar a fer un pas i posar el nostre gra d’arena.
    No us deixeu enganyar, decidim nosaltres que som els unics que ens preocupem per la nostra salut i medi ambient.

    • Imma Tortajada Imma Tortajada ha dit:

      Gràcies Belén pel teu comentari. Què puc afegir? Hi estic totalment d’acord amb el teu comentari i amb aquesta filosofia he creat http://www.slowbcn.com, la guia de consum sostenible de Barcelona amb botigues i establiments on fer actes de compra responsables. Et convido a visitar-la. Justament si no he costestat abans el teu comentari (perdó!) és perquè ara estic centrada en slowBCN.
      Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *