Archive for La consumidora rebel

La consumidora rebel canvia de casa (i de barri!)

Ja fa uns mesos que vaig canviar de casa i de barri. Per afrontar el trasbals vaig posar en pràctica el mètode de la Marie Kondo, fase 1. En resum, es tracta de llançar a la brossa tot el que no t’aporti alegria. Això sí, donant-li les gràcies pels serveis prestats tot fent una reverència a l’estil japonès. Segons la Kondo, els objectes tenen ànima i no és qüestió de ferir els seus sentiments.

Read more

Com vestir de forma sostenible, barata i amb estil en tres passos

L’altre dia vaig llegir l’article ¿Y si empezáramos por no comprar ahí? de José Antonio Pérez Leo al Diario.es. Arran de la notícia publicada per la BBC que revelava que refugiats siris són explotats fàbriques turques que produeixen per Zara i Mango , entre d’altres, l’autor feia la proposta que dóna títol a l’article. Cada dia ens arriben imatges i notícies que ens colpeixen i no sabem què fer amb elles. Ens aturem un moment, fem un comentari compungit o indignat i seguim endavant. El nostre estil de vida es basa en un sistema injust. Estem disposats a canviar-lo?

Read more

La consumidora rebel en una cooperativa de consum ecològic

Aviat canviaré de casa i de barri i una de les coses que deixaré amb pena és La Garangola, la meva cooperativa de consum ecològic. Ja fa gairebé dos anys que m’hi vaig apuntar, temps suficient per fer balanç i explicar-vos la meva experiència per si us pot ser útil.

Read more

La consumidora rebel: Un vestit verd però no tant

Anys enrere comprar roba per mi era sinònim de llançar-se al carrer i recórrer mil i una botigues. Ara que sóc grandeta ja he deixat de creure que les compres són una activitat d’oci. O si més no, fer-ho d’aquesta forma tan poc slow. Ara dedico menys temps i diners a la moda i li demano més: ètica estètica, funcionalitat, qualitat, i a sobre que em quedi bé.

Heu sentit algun cop allò de què a l’hora de comprar les dones són recolectores i els homes caçadors? Bajanades!

Jo compro poca roba i la majoria de segona mà. Per adquirir-ne de nova he desenvolupat un mètode expeditiu.

Read more

La consumidora rebel: planificació, primer manament del consum sostenible

Enrere han quedat els dos moments més consumistes de l’any. El Nadal qui sap on queda i de les rebaixes només queden les escorrialles. Dos moments en què resulta difícil no comprar més de l’habitual per tant no espifiar-la (algun àpat a casa i algun regal, ni que sigui per les criatures, hauràs de fer si no ets un ser asocial o un rata). El millor per ser un consumidor responsable o rebel, segons el punt de vista amb què t’ho miris, és no comprar. A la que surts amb la bosseta de roba i el portamonedes t’adones de què difícil que és fer-ho sostenible i quanta feina queda per fer. Read more

La consumidora rebel:el consum sostenible de peix, un malson?

Ja ho vam dir aquí. Consumir de manera responsable no sempre és fàcil (o no ens ho posen fàcil), però en el cas del consum sostenible de peix, a vegades sembla impossible: espècies en perill per sobrexplotació, tècniques de pesca que destrossen els ecositemes marins, peixos vinguts de l’altra punta del món… per no parlar del mercuri i d’altres tòxics presents en moltes espècies que ens enduem a la boca. Fa falta una guia per anar a comprar peix. Per sort hi ha més d’una que podem consultar. Read more

La consumidora rebel: com combinar cosmètica natural i preus econòmics

Fa més de dos anys i mig vaig escriure, Cosmètica, ecològica, totes o cap, un article sobre les meves cabòries i contradiccions per intentar consumir cosmètics econòmics i naturals. La veritat és que aleshores feia servir productes o ecològics o barats però combinar totes dues opcions en un sol producte semblava missió impossible.

Al meu bany convivien el xampú bio Urterkam i la crema de Deliplus del Mercadona. Poc a poc he anat trobant la manera de usar cosmètics sense tòxics sense deixar-m’hi una pasta. Read more

Ningú va dir que fos fàcil o la meva ratllada amb el consum

L’article Mi puta rallada con el consumo de Néstor Gándara a la revista Yorokobu m’ha fet riure i m’ha inspirat. L’autor explica les despeses i maldecaps que li comporta voler consumir de forma més sostenible. Amic, ningú va dir que fos fàcil. Qui ens ho hauria de posar fàcil? El govern, la UE? Mentre s’hi decideixen, la crua realitat és que per practicar el consum sostenible cal invertir-hi diners o temps o ambdues coses. Read more

Les paraules màgiques de la sostenibilitat

Fer servir determinades paraules màgiques en publicitat surt de franc. I com que surt de franc  tant se’n dóna que no tinguin res a veure amb la realitat. És el cas de CatalunyaCaixa que s’autoproclama banca de Km0. Segons l’organització Slow Food, un plat de Km0 és aquell en què com a mínim el 40% dels ingredients són produïts en un radi no superior als 100 km i són comprats directament a productor. El percentatge restant ha de ser ecològic certificat o pertànyer a l’Arca del gust o ser un Baluard, (categories establertes per Slow Food).

Un dels plats més cèlebres cuinat per CatalunyaCaixa són les participacions preferents. No sé si els seus ingredients són de Km0 (no crec que ho sàpiguen ni ells). Sí que són de km0 bona part dels seus estafats (25.236 reclamacions a l’Agència Catalana del Consum. Totes les que han estat dirimides han donat la raó al client). També són de km0 Narcís Serra i Adolf Todó, imputats per haver-se adjudicat sous indecents quan la entitat ja estava en números vermells o fins i tot havia estat rescatada amb els fons públics del FROB. Quina il·lusió! A Catalunya ja tenim els nostres propis lladres de Km0 amb DO.

Si els publicistes han fet servir aquest recurs és perquè avui en dia les paraules relacionades amb la sostenibibilitat han esdevingut  màgiques doncs transformen en positiu tot el que toquen (tot menys Catalunya Caixa. Som papanates però no tant). Però, aquestes paraules no són màgiques ni cal sacralitzar-les sinó esbrinar què volen dir realment.

EU-Organic-LogoEcològic:

(O orgànic o bio) é un significat clar i utilitzar-la no surt gratis; s’ha de pagar un certificat de la UE que certifica la producció d’acord amb uns estàndards (cultius sense adobs ni pesticides de síntesi química, no transgènics, ramaderia sense antibiòtics preventius, entre d’altres normatives). Ara bé, un producte ecològic pot venir de l’altra banda de món amb les emissions de CO2 que això comporta. Normalment els aliments ecològics són més saborosos però res ho garanteix. Hi han altres factors que intervenen en el sabor, especialment que el producte sigui molt fresc.

2 way window decal 4 11 13De Proximitat:

Vol dir que ha estat produït a prop del consumidor. Això d’una banda implica menys emissions de CO2 a l’atmosfera per transport, productes més frescos (en els cas dels agrícoles) i dinamització de l’economia local. Optar per productes de proximitat és més ecològic que comprar productes quilomètrics, però això no exclou que estiguin plens de pesticides. També pensem que el producte local és de comerç just sense necessitat de segell que ho acrediti. Aquí, al primer món, les lleis laborals i comercials garanteixen unes relacions comercials equitatives, uns drets dels treballadors i un salari just. L’explotació és impensable. Llàstima que les notícies a vegades ho desmenteixi.

Sense intermediaris

Vol dir exactament “sense intermediaris”, res més que això. S’entén que ha de repercutir en un preu més baix i poc més. Mango i Zara també ofereixen productes sense intermediaris perquè són fabricants i distribuïdors alhora. Que anem a comprar al pagès no vol dir que aquest pagès no hi tiri de tot als seus camps (seria qüestió de preguntar-li-ho). Tanmateix, comprant directament a productor, a més d’obtenir producte més fresc, ens podem estalviar alguns processos de manipulació industrial nefastos com encerar les taronges i mandarines o la maduració en càmeres.

100% Natural Stamp Shows Pure Genuine ProductNatural

Una paraula que es fa servir a tort i a dret perquè surt de franc. Segons Ecocert, cosmètica natural és aquella que porta un 95% d’ingredients naturals. Tanmateix hi ha xampús que s’anuncien com a naturals quan només tenen un 1% de l’ingredient natural publicitat i la resta és pur petroli. Que un producte sigui 100% natural sempre és millor? Tots els químics són dolents? Us deixo a vosaltres al feina de llegir etiquetes i valorar-ho.

Artesanal o fet a mà

Vol dir que no s’han seguit processos industrials. Això d’entrada implica menys contaminació, producció limitada i dinamització de l’economia local. Ara bé, artesanal no sempre vol dir que el producte sigui més ben fet, ni més estètic. Tot depèn de l’artesà i de la qualitat de la matèria prima. Avui en dia, en què qui més qui menys fa manualitats i les regala o intenta vendre, podem trobar autèntics “pongos” fets a mà destinats a convertir-se en residu en temps rècord.

I vosaltres? Ja us aclariu amb les paraules màgiques de la sostenibilitat? Read more

La Consumidora rebel: luxes i idees sostenibles nadalencs

Malgrat les circumstàncie econòmiques, el Nadal encara es manté com a festival del consumisme. En aquest context, és possible un Nadal Slowcost? La realitat és que el Nadal sempre ha estat Slowcost: àpats amb aliments de proximitat i temporada (el gall de raça Prat, els torrons, les neules, el cava…), cuina d’aprofitament (canalons que es fan amb les sobres de l’escudella) i quatre regals només el dia de reis.

Com va passar el tió de cagar “avellanes i torrons” a convertir-se en un monstre que defeca barbies, consoles i andròmines a piles digne d’una fantasia de Miyazaki? Quan vam començar a pensar que endrapar un bon tiberi de marisc per festes era imprescindible? Per què vam començar a incorporar tota mena de tradicions alienes en la seva vessant més comercial, des del sopar de la nit de Nadal (que mai s’havia celebrat a cada nostra)  fins al Papa Noel, passant per l’amic invisible, el calendari d’advent i les calces vermelles per cap d’any?

fotoPotser tornar a celebrar el Nadal com en els temps de la mortadel·la sigui fer-ne un gra massa. En els temps que corren, ja practiquem l’austeritat forçada i voluntària i per Nadal no està de més un petit luxe. Però, què és un luxe? Malauradament avui en dia el que és bo, net, just i local és un luxe doncs surt més barat comprar aliments amb tòxics i roba fabricada per esclaus. I sí, el menjar saborós i els objectes bonics sempre seran un privilegi per a qui sàpiga gaudir-ne.

Durant la resta de l’any, quantes vegades diem que comprar ecològic és un luxe? Que la roba i els objectes fets per per artesans o dissenyadors locals són molt macos però no ens els podem permetre? Que ens agradaria molt trencar el cercle de compres a Ikea-Zara-Mercadona (per posar un exemple) i comprar al barri però no ens surt a compte (benzina i empentes incloses)? Potser ens podem donar un d’aquests luxes enlloc de llagostins portats de Xile o pinya tropical i d’altres aliments quilomètrics. Encara que el major privilegi en un Nadal Slowcost és regalar i regalar-nos temps. L’escriptor Hans Magnus Ezensberger ja va predir que els luxes del futur serien el temps, la tranquil·litat i poder escollir a què dediquem la nostra atenció.

A la xarxa he trobat un munt de recursos Slowcost per Nadal:

4933007492_2e59a11704Però més enllà de guarnir amb rotlles de paper de vàter, embolicar els reglas amb paper de diari o aprofitar les sobres de la pularda,  no està de més recordar que, malgrat les pressions, no és obligatori celebrar el Nadal ni celebrar-ho d’una determinada manera. Podem cuinar broxetes de seitán amb ximixurri  per a la família extensa, prendre brandy vora la llar de foc amb els amics o fugir a un lloc on no sàpiguen qui és Santa Claus. Per Nadal també som lliures de fer el que vulguem. Bon Nadal!

I tú, tens alguna idea o luxe sostenible nadalenc? Read more