Anàlisi crispetera de Tarajal, la pel·lícula

Dissabte vaig veure Tarajal de Xavi Artigas i Xapo Ortega, autors de Ciutat Morta. És un documental sòlid i necessari. Com Ciutat Morta es dedica a desmuntar la versió oficial d’uns fets dramàtics i controvertits per posar al descobert les clavegueres institucionals. La diferència és que és feixuc i repetitiu. 60 minuts haguessin estat prou, potser perquè hi falta una història amb un protagonista per a un llargmetratge.

Personatges

A Ciutat Morta hi teníem la Patricia, la seva cara, els seus poemes, el relat i el retrat de les seves amigues i, sobretot, el seu diari on explicava des de la il·lusió amb què s’arreglava per sortir aquella fatídica nit, el calvari a comissaria fins l’atuïment després de la condemna. A més hi havia el testimoni d’altres protagonistes i una trama més complexa. A Tarajal no en sabem res de les víctimes i els pocs testimonis de primera mà es limiten explicar els fets, talment com una declaració policial. Les veus principals són d’advocats, representants d’ONGs, periodistes i un parell de guàrdies civils.

Trama

I els fets són prou clars: quinze persones van morir quan intentaven creuar la frontera nedant a la platja de Tarajal, Ceuta, mentre la guàrdia civil disparava bales de goma i gasos lacrimògens. El ministre d’interior i la guàrdia civil es van veure obligats a reconèixer la seva actuació en una segona versió oficial. L’única controvèrsia possible és l’objectiu: directament contra els immigrants, segons uns, o sobre l’aigua per marcar una línia fronterera, segons els altres. Un fil narratiu que s’obre i no es segueix és qui i perquè va ordenar aquest tipus d’actuació inhumana i insòlita.

Volem saber més

Sense trama i sense personatges principals (amb un ministre sinistre desaprofitat com a dolent de la pel·lícula) potser s’hagués pogut donar més protagonisme a la ciutat de Ceuta. Em vaig quedar amb ganes de conèixer més la societat ceutí, després dels apunts que s’hi feien. Un altre cop torno a la comparació amb Ciutat Morta que feia de mirall de Barcelona. El títol no va ser triat a l’atzar.

També s’hagués pogut ampliar el focus, més enllà dels fets del 6 de febrer de 2014. Què és això que la policia marroquina ens fa la feina bruta? Per què, a canvi de què? I aquell inquietant vídeo de Frontex, la polícia de fronteres de la Unió Europea? Volem saber més!

Anàlisi crispetera

Potser és frívol plantejar una anàlisi crispetera o palomitera de Tarajal sense entrar en el fons de la terrible realitat que posa al descobert. Però potser perquè és important conèixer-la, és important que ens colpeixi, que hi empatitzem, que ens toqui la fibra. Com si no li farem cas en aquesta societat d’emocions volàtils? Per què els sirians sí i els subsaharians no? Potser els protagonistes d’aquesta història som nosaltres seguts al sofà a l’altre costat de la pantalla, tancats en el primer món com en una urbanització de luxe, protegida per altes tanques i militars.

 

Podeu veure Tarajal a Canal 33 a la carta

2 comments

  1. Vicenç ha dit:

    La realitat es que no ho volem saber. Ningú vol conèixer del tot com és la realitat perque la resposta ens avergonyeix. Per poder viure com vivim a Occident, tres quartes parts de la població mundial ha de viure pitjor o molt pitjor.
    Hem de consumir els seus recursos a baix cost, la qual cosa implica que els habitants d’aquest païssos no poden augmentar el seu nivell de vida perque llavors competiriem per aquests recursos.
    Encara que alguns estiguèssin disposats a canviar les coses, serien una minoria en una societat i ràpidament eclipsats. S’imposa un canvi de mentalitat o la extinció de alguns o de tots, d’una banda, o de l’altre. El temps ho dirà, i alguns ho veuran, i altres no.

    • Imma Tortajada Imma Tortajada ha dit:

      Completament d’acord. L’imperialisme i l’esclavisme com a sistema econòmic es ben viu. El nostre estil de vida s’hi basa en ell i no estem disposats a renunciar-hi. No tots hi tenim les mateixes responsabilitats i també en patim les conseqüències però el balanç és que som uns privilegiats perquè materialent és impossible que tot els habitants del planeta visquin com vivim nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *