Algú veu els anuncis de la tele a la tele?

Des de que va néixer la meva filla que no veig la tele. No va ser una decisió premeditada sinó que aleshores estava molt ocupada. Van passar els dies i no la trobava a faltar. Si algun dia l’encenia per veure que feien la tornava a apagar fastiguejada. Al final he deixat de veure la tele per tres motius:

1) La majoria dels continguts són una ronya

2) Els que no són una ronya els fan a les tantes de la matinada o, senzillament, a una hora que a mi no em va bé. Com pot ser que sèries de televisió com Mad men o Weeds o el show del Buenafuente comencin després de les dotze de la nit?

3) Si trobo un contingut que no és una ronya, emès a una hora acceptable, sovint ve interromput per tandes inacabables d’anuncis. Una vegada, durant el tall publicitari d’una pel·lícula, vaig tenir temps d’anar al lavabo, desparar taula, rentar els plats a mà i recollir la cuina.

Temps era temps dèiem que els anuncis eren el millor de la tele, els comentàvem i fins i tot jugàvem a endevinar el producte anunciat abans que n’aparegués el nom. Aleshores érem criatures ingènues, a la tele només hi havia dos canals i no existia Internet.

Al portal marketingdiecto.com han comparat un bloc publicitari d’una televisió alemanya i un d’una televisió espanyola. És cert que el tall espanyol desprèn tal quantitat de caspa que traspassa la pantalla però no hi estic d’acord amb els de marketingdirecto en què la manca de creativitat és la culpable que no ja no aguantem els anuncis i que la inversió publicitària a la televisió durant el 2008 hagi baixat un 11,1% respecte l’any anterior segons dades d’Infoadex .

Això de no triar quin contingut vols veure ni a quina hora i a més a més amb interrupcions ja em sembla totalment obsolet. Molts deuen estar-hi d’acord doncs a l’estat espanyol Internet ja supera a la televisió com a mitjà més consumit, segons l’Associació Europea de Publicitat Interactiva (EIAA).

Els portals, les comunitats, els blocs, el correu electrònic ens obren un munt de possibilitats. Entre elles… mirar anuncis de televisió! En menys de vint-i-quatre hores, dues persones d’una xarxa de la qual en formo part m’han enviat sengles correus electrònics amb espots de televisió recomanant veure’ls per un motiu o altre. Un és d’ETB (Euskal Telebista, suposo) i l’altre és dels nous dominis .tel. En menys de 48 hores he rebut 20 correus de la mateixa xarxa comentant-los i fins i tot agraint als remitents l’enviament (hi ha gent per tot).

El genial Quim Monzó, en el seu darrer llibre de relats Mil cretins, narra com una família passa d’asseure’s a veure la televisió plegats després de sopar a tancar-se cadascun a la seva cambra per connectar-se a Internet. Potser els hàbits no han canviat tant. Abans comentàvem els anuncis i altres collonades audiovisuals amb la família al sofà i ara ho fem amb els mig coneguts que trobem per la xarxa.

Per cert, algú sap si aquests anuncis que solem rebre per correu electrònic els emeten per televisió? És que com jo no veig la tele…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *