Archive for December 2013

La Consumidora rebel: luxes i idees sostenibles nadalencs

Malgrat les circumstàncie econòmiques, el Nadal encara es manté com a festival del consumisme. En aquest context, és possible un Nadal Slowcost? La realitat és que el Nadal sempre ha estat Slowcost: àpats amb aliments de proximitat i temporada (el gall de raça Prat, els torrons, les neules, el cava…), cuina d’aprofitament (canalons que es fan amb les sobres de l’escudella) i quatre regals només el dia de reis.

Com va passar el tió de cagar “avellanes i torrons” a convertir-se en un monstre que defeca barbies, consoles i andròmines a piles digne d’una fantasia de Miyazaki? Quan vam començar a pensar que endrapar un bon tiberi de marisc per festes era imprescindible? Per què vam començar a incorporar tota mena de tradicions alienes en la seva vessant més comercial, des del sopar de la nit de Nadal (que mai s’havia celebrat a cada nostra)  fins al Papa Noel, passant per l’amic invisible, el calendari d’advent i les calces vermelles per cap d’any?

fotoPotser tornar a celebrar el Nadal com en els temps de la mortadel·la sigui fer-ne un gra massa. En els temps que corren, ja practiquem l’austeritat forçada i voluntària i per Nadal no està de més un petit luxe. Però, què és un luxe? Malauradament avui en dia el que és bo, net, just i local és un luxe doncs surt més barat comprar aliments amb tòxics i roba fabricada per esclaus. I sí, el menjar saborós i els objectes bonics sempre seran un privilegi per a qui sàpiga gaudir-ne.

Durant la resta de l’any, quantes vegades diem que comprar ecològic és un luxe? Que la roba i els objectes fets per per artesans o dissenyadors locals són molt macos però no ens els podem permetre? Que ens agradaria molt trencar el cercle de compres a Ikea-Zara-Mercadona (per posar un exemple) i comprar al barri però no ens surt a compte (benzina i empentes incloses)? Potser ens podem donar un d’aquests luxes enlloc de llagostins portats de Xile o pinya tropical i d’altres aliments quilomètrics. Encara que el major privilegi en un Nadal Slowcost és regalar i regalar-nos temps. L’escriptor Hans Magnus Ezensberger ja va predir que els luxes del futur serien el temps, la tranquil·litat i poder escollir a què dediquem la nostra atenció.

A la xarxa he trobat un munt de recursos Slowcost per Nadal:

4933007492_2e59a11704Però més enllà de guarnir amb rotlles de paper de vàter, embolicar els reglas amb paper de diari o aprofitar les sobres de la pularda,  no està de més recordar que, malgrat les pressions, no és obligatori celebrar el Nadal ni celebrar-ho d’una determinada manera. Podem cuinar broxetes de seitán amb ximixurri  per a la família extensa, prendre brandy vora la llar de foc amb els amics o fugir a un lloc on no sàpiguen qui és Santa Claus. Per Nadal també som lliures de fer el que vulguem. Bon Nadal!

I tú, tens alguna idea o luxe sostenible nadalenc? Read more