Archive for August 2011

En suspens

Volia complir el tòpic d’aprofitar les vacances per llegir i pensar però he llegit poc i encara he pensat menys. M’he emportat Retratos y encuentros de Gay Talese per veure si se m’enganxava alguna de les qualitats de l’autor del magistralSinatra está resfriado (tot i que m’ha emocionat més el retrat d’un Peter O’Toole apassionat, d’una sensibilitat extrema, etern buscador de la bellesa).

L’artista Mila Lozano, a qui vaig tenir la sort d’entrevistar per a la revista Business Woman, ha pintat una sèries de quadres anomenada En suspens. Segons Mila, “reflexa el trànsit entre el que és possible i el que, al final, emergeix, una realitat no manifesta on les peces, tanmateix, es mouen”. Doncs així he passat les vacances: en suspens, com atrapada en una llarga migdiada estiuenca de persianes baixades i cigales cantant. S’haurà mogut alguna peça sota la superfície somorta?

Al maig em vaig plantejar fer un post sobre la mobilització dels indignats. Sembla que hagi passat un diluvi des d’aleshores! La veritat és que la moguda em va agafar en calces, com a molts comentaristes que escriuen des de els púlpits amb el posat del “quan tu hi vas jo ja hi torno” encara que cap ho va reconèixer. Em vaig plantejar quina informació econòmica ens interessa realment a la gent del carrer, al ciutadà mitjà, o com coi vulguem anomenar-nos, i sobretot, quina informació puc aportar amb els meus limitats mitjans i coneixements

Mentre hi pensava llegia articles econòmics d’indignats il·lustres de casa nostra, alguns no alineats amb les idees i propostes del moviment de campanya, però no per això menys emprenyats: Arcadi Oliveres, Marc Vidal, Xavier Roig, Vicenç Navarro o Francesc Sanuy. Un reportatge sobre paradisos fiscals emès pel programa de TVE Documentos TV em va il·luminar; efectivament estàvem assistint a la fallida l’estat del benestar provocat pel frau, l’especulació i la incompetència. Res que no llegís o escoltés cada dia però que de sobte se’m revelava amb evidència. A aquesta visió del cataclisme se li sumava el fet que la revista Business Woman, en la que jo havia posat tants esforços i il·lusions es paralitzava (també en suspens?).

Han passat les vacances, els aldarulls de Tottenham, les declaracions del multimilionari americà Warren Buffet i de les grans fortunes franceses demanant pagar més impostos. Veurem esclatar o regenerar-se el sistema d’una vegada per totes o seguirem en suspens?

[Per cert, la multimilionària hereva de L’Oréal, Liliane Bettencourt, no està sent investigada per un frau fiscal de prop de 30 milions d’euros? Potser que no demani més impostos i que pagui els que deu, no?].