Archive for November 2009

La crisi va o ve (I)

Per no deixar que el meu blog mori de fàstic o d’inanició i donat que segueixo sense tenir gaire temps per atendre’l, penjaré algun dela articles que he publicat a d’altres mitjans. Aquest va sortir a la revista de l’ACCID (Associació Catalana de Comtpabilitat i Direcció) al juny passat. Com seguim sense treure l’entrellat de la puta crisi, aquí el deixo. Amb oponions de Xavier Roig, Oriol Amat, Santiago Niño Becerra i Xavier Mena.

Cada dia esmorzem amb un nou ERO o amb la fallida d’una empresa. La xifra creixent d’aturats i morosos, l’IPC i el PIB negatius, la davallada del consum i de la creació d’empreses són xifres que no conviden a l’optimisme, tot i que també fan pensar que el fons és a tocar i que a partir d’aleshores començarem a remuntar.S’ha comparat aquesta crisi amb el crack del 29. Tanmateix el que no té parangó és la seva velocitat de propagació a causa de la globalització. Però l’efecte global també funciona en les dues direccions, de manera que països com els Estats Units o la Xina poden actuar com a motors de la recuperació.

Signes de vida

Als Estats Units ja hi ha qui veu signes de recuperació. Ja fa uns mesos que, quan semblava que estaven a la gola de llop, l’economista Irwin Kellner, cap de Marketwatch, va escriure l’article «Signs of life», on enumerava una sèries de fets positius que podrien indicar que el pitjor, si més no en el terreny macroeconòmic, ja podria haver passat. Segons Kellner, l’extraordinària liquiditat injectada a la Reserva Federal, així com els programes especials de crèdit i les recapitalitzacions dels bancs serien els principals responsables d’aquesta tímida recuperació. El president de la Reserva Federal, Ben Bernake, també creu que els Estats Units han evitat una greu depressió econòmica com la del 1929 gràcies al creixement constant de l’oferta monetària. El president Obama, però, en dóna una de freda i una de calenta. Tan aviat veu un «raig d’esperança» com parla de «mesures dures i més dolor».

Menys retòrics són els símptomes observats a la Xina. El volum de crèdit es va multiplicar per sis el mes de març passat respecte al mateix mes de l’any anterior. Segons Zhang Qizuo, vicedirector de la Societat Internacional d’Economia de la Xina, aquest increment rècord és conseqüència del pla d’estímul que preveu una inversió de quatre bilions de iuans (450.000 milions d’euros) del Tresor de l’Estat.

Quan durarà aquesta situació?

Segons Xavier Roig, empresari i autor entre d’altres de Ni som ni serem o La dictadura de la incompetència, «la crisi tindrà una durada diferent depenent dels països. Els Estats Units, a causa de la seva estructura productiva i laboral, en sortiran abans. La UE hi trigarà una mica més. És un fet simple resultat de la flexibilitat i de l’adaptació a l’entorn. Espanya, precisament per això, serà dels estats de la UE que més trigaran a sortir de la crisi».

L’economista i vicepresident de l’ACCID, Oriol Amat, creu que «a mitjan del 2009 serem en un dels pitjors moments de la crisi. Per preveure el que pot passar cal endevinar què faràn la gent, els governs i les empreses, ja que l’economia és el resultat del que fem entre tots. Dit això, crec que tocarem fons a primers del 2010. Hi ha diversos indicis que fan pensar que això és possible: els dipòsits bancaris estan creixent molt a causa de la reducció del consum, els tipus d’interès s’estan reduint molt, els preus de molts béns estan baixant de manera substancial (immobles, benzina, vehicles…) i, per altra banda, el sistema financer s’està començant a estabilitzar».

Per al catedràtic d’economia financera de la UPF, estem vivint una crisi cíclica. Segons explica també en el seu llibre Eufòria i pànic, aquests cicles estan molt influïts pel comportament econòmic de les persones, que oscil·la entre l’eufòria i el pànic.

Ben al contrari, el catedràtic d’economia de l’IQS Santiago Niño Becerra creu que no estem davant d’una crisi cíclica sinó davant d’una crisi sistèmica, és a dir, deguda a «l’esgotament de la manera de funcionar del sistema». Per Niño Becerra, el pitjor està per arribar. «A partir de mitjan del 2010 començarà l’ensorrament a plom, fins al 2012; després, l’estancament, i no serà fins al 2018/2020 que no es podrà donar la crisi per finalitzada totalment, encara que a partir del 2015 començarà el repunt», vaticina.